Intensitat

Dissabte nit, al llit.

— M'estimes?

No m'ho puc creure i amolle:

— QUÈ?!

El meu convidat es fa enrere:

— Res... No res...

— Ok.

Ho atribuïsc, encara, a al·lucinacions provocades pels excessos de la nit de divendres i continue amb el que tinc entre mans, que no és poca cosa, fins que el convidat ataca una altra vegada:

— M'estimes?

Ja no puc fer com que no ho ha dit.

— No creus que és una miqueta prompte? Et conec només una setmana...

El xic que tinc estés al llit es queda mirant el sostre i remata:

— M'és igual, jo sí que t'estime.

I és que no has de fiar-te mai de qui es presenta a casa amb un llibre de poesia baix del braç: són massa intensos.