11.00 h. A la
Ciutat de la Justícia:
—
¿Cómo es que su
cliente viene conducido desde Daroca, letrado?
—
Se ve que tuvo
algún problemilla con un par de internos en Picassent y fue
trasladado a Aragón por su seguridad, señoría.
La jutge revisa un
informe i alça una cella:
—
¿Apuñalar a dos
internos en el economato le parece a usted que se puede considerar
“algún problemilla”?
—
Ya sabe, señoría,
que dentro de los establecimientos penitenciarios todo se
magnifica...
14.30 h. Dinant
amb la iaia i mon pare:
—
Trobe que la iaia
està molt despistada últimament, crec que haurem de buscar-li una
xica...
—
Ni pensar-ho. No
vull paraguaies a casa —apunta
la iaia.
—
Però que estiga
bona, així que cuide a ma mare i a mi.
—
Papà, si la
primera volta que ho has dit no m'ha fet gràcia, per què creus que
ara me n'ha de fer?
20.00 h. Vaig
amb Matt a (re)visitar la iaia:
—
Com ha anat eixe
viatge?
—
Quin viatge, iaia?
—
Tu no estaves de
viatge?
—
Iaia, que hem
dinat junts, que hui hem dinat junts.
—
A mi no em parles
aixina, eh?
23.00 h. Al
llit amb el Nou Novio:
—
T'estime.
—
Gràcies.
Òbric parèntesi.
Ja ho sé, faig pena. Tanque parèntesi.
—
Vull presentar-te
als meus pares.
—
A vore com t'ho
explique...
5 comentaris:
Als pares?? ALS PARES?? Sou novios formals i només ho sap ell...
Se te'n va de les mans, tete xD
Costumisme del segle XXI, m'agrada.
No fas pena. Obro parèntesi. Ets molt bó. Tanco parèntesi.
Algun dia t´havia de passar....
I tu? Encara no li has dit que l'estimes...?
Publica un comentari a l'entrada