Un dilluns en quatre converses

11.00 h. A la Ciutat de la Justícia:

— ¿Cómo es que su cliente viene conducido desde Daroca, letrado?

— Se ve que tuvo algún problemilla con un par de internos en Picassent y fue trasladado a Aragón por su seguridad, señoría.

La jutge revisa un informe i alça una cella:

— ¿Apuñalar a dos internos en el economato le parece a usted que se puede considerar “algún problemilla”?

— Ya sabe, señoría, que dentro de los establecimientos penitenciarios todo se magnifica...

14.30 h. Dinant amb la iaia i mon pare:

— Trobe que la iaia està molt despistada últimament, crec que haurem de buscar-li una xica...

— Ni pensar-ho. No vull paraguaies a casa —apunta la iaia.

— Però que estiga bona, així que cuide a ma mare i a mi.

— Papà, si la primera volta que ho has dit no m'ha fet gràcia, per què creus que ara me n'ha de fer?

20.00 h. Vaig amb Matt a (re)visitar la iaia:

— Com ha anat eixe viatge?

— Quin viatge, iaia?

— Tu no estaves de viatge?

— Iaia, que hem dinat junts, que hui hem dinat junts.

— A mi no em parles aixina, eh?

23.00 h. Al llit amb el Nou Novio:

— T'estime.

— Gràcies.

Òbric parèntesi. Ja ho sé, faig pena. Tanque parèntesi.

— Vull presentar-te als meus pares.

— A vore com t'ho explique...