Fabra, amb el cul a l'aire

Els valencians vam assistir ahir a un episodi més en el descrèdit i la irrellevància política que ha suposat l'arribada d'Alberto Fabra a la presidència de la Generalitat Valenciana, en retirar-se al Congrés una proposta aprovada per unanimitat a les Corts i que pretenia reformar l'Estatut per adequar les inversions de l'Estat a la població real del País Valencià.

En definitiva: més pasta.

El PP valencià, i la figura de Fabra especialment, tornen a quedar en evidència després d'haver fet ús (fins la nàusea) de l'excusa del finançament per a justificar la fallida econòmica del País, com si la nefasta gestió que el PP ha fet des de 1995 no hi tinguera res a vore.

Òbric parèntesi. La fallida social i política del País Valencià és una altra història i dóna per a molt més. Tanque parèntesi.

Ahir el PP espanyol vetà la proposta de reforma instada des de València, de forma que deixà les Corts com una cambra intranscendent i inútil i es pixà, no només sobre la màxima institució de l'autogovern valencià, sinó també sobre les demandes de la gran majoria dels agents socials i econòmics del País, començant per l'empresariat local.

Un nou ridícul que ens hauria de fer plorar si no fóra perquè este Consell i el partit que el manté també ens fa riure de tant en tant: després d'una reunió de la Comissió de Senyes d'Identitat (!!!) del PPCV, presidida pel paranyer Serafín Castellano, NNGG anuncià que per respondre a la Via Catalana organitzada amb motiu de la Diada de Catalunya, quatre desfaenats del sector no-tan-jove del PPCV realitzaran una caravana amb parades “en puntos simbólicos que representan a los valencianos, tales como un arrozal en Cullera, el Miguelete de Valencia, una barraca en Alboraia” per a “defender simbólicamente a la Comunidad Valenciana de esos ataques nacionalistas catalanes que quieren imponer a los valencianos”.

I és que els valencians tenim un país esquizofrènic.