A
la comissaria em rep un agent novell i joveníssim, amb les celles
depilades com una vedet.
—Dígame.
—Soy
el abogado de guardia. Me han llamado sus compañeros de pe jota.
Òbric
parèntesi. Sí, podria dir policía judicial i no pe jota,
però així fa la impressió que sé de què parle. Tanque parèntesi.
El
jove avisa els company i una agent de paisà ve a buscar-me.
—Tenemos
dos detenidos por robo con fuerza. Siéntate, que voy a pedir que me
suban al primero. Échale un vistazo al atestado si quieres.
El
cas no tenia massa misteri: un robatori amb força a l'interior d'un
vehicle. Avorrit.
—Ya
tenemos aquí al primero. Mira, este señor es el abogado de oficio.
Te voy a leer los derechos otra vez en su presencia. A ver, tienes
derecho...
—Perdón,
agente —em
toca interrompre—,
pero es que el detenido no lleva pantalones.
L'agent
me mira i somriu.
—No,
letrado, no lleva.
M'adrece
al detingut:
—¿Por
qué no llevas pantalones?
—Porque
había salido a comprar cerveza cuando me detuvieron.
Silenci.
—¿Y
sales a comprar cerveza sin pantalones?
—Es
que era al lado de casa.
M'adrece
a l'agent:
—Yo
no sé si la juez va a permitir que este señor declare en
calzoncillos.
—No
se preocupe, letrado: le dejaremos una de las mantas de los calabozos
para que se lo ponga como si fuera un pareo.
Un
parell d'hores després, el detingut passava a disposició judicial
amb la manta ronyosa i amb pudor d'orina als muscles, a l'estil capa,
de forma que continuava mostrant els calçotets per tot el jutjat.
I
és que tot, absolutament tot, m'ha de passar a mi.
3 comentaris:
Jo lo màxim que he fet es sortir al carrer a baixar les escombraries amb sabatilles d'estar per casa xD
Necessites vacances ja ;)
definitivament, tens un imant pels extraterrestres. fèrrics, és clar ^^
Publica un comentari a l'entrada