Dimarts
havien de declarar els testimonis protegits i dilluns em va telefonar
la funcionària del jutjat per explicar-me com ho faríem:
—Son
testigos protegidos, así que no los puedes ver. Cuando llegues te
quedarás en el archivo y yo los iré haciendo pasar de uno en uno.
—¿Y
cómo haremos dentro de la sala para no vernos?
—No
te preocupes por eso: le pediremos al forense que nos deje el biombo
de su consulta.
—Menudo
cuadro...
La
defensa d'este cas era molt senzilla: el client s'havia encarregat
d'enviar un missatge subtil als testimonis protegits perquè
repensaren la versió del que ja havien declarat i la cosa, pel que
sembla, funcionà a la perfecció: “COLOR BLANCO” es va desdir de
la declaració que havia fet; “COLOR VERDE” manifestà que estava
drogat quan posà la denúncia i que no recordava res del que passà;
i, finalment, “COLOR AZUL” negà que la firma que constava en la
denúncia fóra la seua.
La
negativa dels tres testimonis protegits a ratificar les denúncies
féu que el cas perdera tot el sentit. La jutgessa isqué de la sala
per parlar amb el fiscal, de forma que em vaig quedar sol amb el
testimoni “COLOR VERDE”.
—¿Tú
eres el abogado de ahí de la plaza, no? —preguntà
des de darrere del biombo.
—Sí.
—Buá,
tío. Yo soy...
—Ya
sé quién eres.
—Es
que me dijeron que eras tú el que le llevaba el tema al...
—No
hace falta que hablemos.
—Perdón.
Però
el xic només va callar tres segons:
—¿Le
dirás a tu cliente que he dicho lo que me dijo?
—Le
diré que has dicho la verdad.
—No,
tío, dile que he dicho lo que me dijo y que...
—Se
lo diré, pero ahora calla.
—Vale.
Però
el xic no estava disposat a callar:
—Buá,
si yo te he visto mil veces ahí, comprando en el Consum.
—¿Quieres
hacer el favor de callar?
—¿Te
llamas Martí, no?
Crec
que ara necessite una nova identitat.
1 comentari:
Si no tornes a publicar més ja sabrem què ha passat...
Publica un comentari a l'entrada