Ulls blaus a l'armari

Ahir Ulls Blaus es deixà caure per casa. El vaig convidar a berenar i a vore una pel·li, però no vam fer ni una cosa ni l’altra, ja que vam passar la vesprada al llit: primer follant i després dormint.

Tindre el sexe assegurat, amb un xic atractiu i amb el qual no res resulta complicat, podria ser considerada en teoria una situació ideal, però en realitat no ho és.

I no ho és perquè Ulls Blaus, tot i ser un xic simpàtic, sexual i, definitivament, senzill i fàcil de portar, està completament armaritzat: ninguna persona, imagine que tret d’aquells amb els quals ha compartit llit, sap que és gai.

- ¿Nadie? -vaig preguntar una mica estranyat, ja que la última vegada que ho vaig comprovar vivíem a l’Europa del segle XXI.

- Nadie -contestà com si fóra la cosa més normal del món.

- ¿Ni siquiera un amigo? ¿o una amiga? -vaig repreguntar.

- Nadie -recontestà, novament, com si fóra la cosa més normal del món.

- Vaya... ¿y cómo lo llevas?

- Bien. Muy bien, la verdad.

El problema de follar amb una persona tan armaritzada és que la relació mai podrà anar més enllà, la qual cosa, per descomptat, de moment ni em plantege.

I dic que no podrà anar més enllà, perquè resulta gairebé impossible integrar en el model de vida pel qual he optat una persona tan reservada pel que fa a la seua opció sexual.

Entenc perfectament que cadascú ha de triar el millor moment i les persones adequades a les quals fer partícips de qualsevol cosa: des de la seua orientació sexual fins al fet que amaga un cadàver al congelador. Al mateix temps, però, em costa molt entendre que hui en dia un xic de 28 anys no tinga suficient confiança amb ningú per dir-li, simplement, que és gai.

I que conste que jo no sóc cap exemple a seguir en eixe, ni en cap altre aspecte.

Però sobretot en eixe.