Ressaca electoral

No cal ser un gran analista polític per establir les claus de les eleccions europees que acabem de passar, però per fer una lectura convenient cal fixar diferents nivells d'anàlisi.

Si a nivell europeu -recordem que les eleccions eren per al Parlament europeu- la dreta ha arrasat tota Europa i ha deixat la socialdemocràcia i l'esquerra en general a nivells ínfims i vergonyosos, a nivell estatal la cosa permet fer una lectura més interessant.

Sí, ha guanyat el Partit Popular, tal com les fonts menys fidedignes gosaven a aventurar, però per poc: no arriba a quatre punts percentuals la diferència entre les llistes encapçalades per Mayor Oreja i López Aguilar.

El PSOE, doncs, tracta de minimitzar el resultat i la Pajín, que cada dia i declaració rere declaració em fa més la impressió que pateix una mena de retard mental, ha assegurat que el socialisme espanyol és el millor d'Europa quan, en realitat, la socialdemocràcia espanyola sembla ser la última que queda a Europa.

Independentment de la Pajín i de la resta d'Europa, el PSOE ha salvat els mobles amb dignitat: amb una situació econòmica tan lamentable i amb quatre milions d'aturats encara han tret més vots dels que potser mereixien.

El PP, en canvi, està eufòric i ja ha iniciat la matraca consistent a parlar d'eleccions avançades, mocions de censura i qüestions de confiança, i pel que sembla ens cansarem d'escoltar-los durant els tres anys que queden de legislatura.

Izquierda Unida, igual que el PSOE, pot dir que ha salvat els mobles ja que no s'ha limitat a desaparéixer, la qual cosa ja és per se prou positiva, tot i que pot sentir al clatell la respiració ansiosa d'UPyD que s'ha convertit en la tercera força política a una trentena de províncies, entre elles a Madrid, on ha fregat el 7%. I no oblidem que la província és la circumscripció que es vota a les eleccions generals espanyoles.

Al País Valencià la cosa ha estat força lamentable: el PP no només ha guanyat a les tres províncies, a les tres capitals i a la pràctica totalitat dels municipis, sinó que ha augmentat en vots i en percentatge.

Algun ingenu podria pensar, doncs, que els casos de corrupció que afecten l'administraïció valenciana no han afectat el PP, però no podia estar més equivocat, ja que la corrupció política, financera i de prêt-à-porter del PP valencià li ha suposat encara més vots dels que ja tenia i ha deixat la resta d'alternatives polítiques sota mínims.

Ara, doncs, el nostre PP ja sap què ha de fer per perpetuar-se al poder eternament: corrompre's i insultar la ciutadania encara més, perquè el resultat ha estat espectacular.