Rosa Díez i Escola Valenciana

Les dones en política, en lloc d'oferir un punt de vista femení sobre la mateixa (que no sé què hòsties vol dir esta frase tan palpada), han demostrat que poden fer qualsevol cosa tan malament com els homes.

Així, al llarg dels últims anys, les polítiques han posat en evidència que poden ser tiràniques i despòtiques -com Esperanza Aguirre i Ritona Barberá-, retrògrades -com Ana Botella-, mancades absolutament de formació -l'exemple amb majúscules és Bibiana Aído-, tremendament mamarratxes -com Celia Villalobos o Magdalena Álvarez-, exclusivament decoratives -com la Presidenta de les Corts Milagrosa Martínez i, en certa manera, Carmen Alborch- i d'un color gris intranscendent -com Ana Pastor o la Salgado-. Algunes, fins i tot, han arribat a l'extrem de posar en evidència que els falta algun cromosoma imprescindible per exercir la política, com la cada dia més impresentable Leire Pajín.

Què us suggereix la imatge? Primera part

Així, les polítiques no només han aconseguit fer-se amb càrrecs destacats a les institucions, sinó que han deixat ben clar que s'ho mereixen tant com els homes.

Òbric parèntesi. Podria, de veritat, aportar el nom d'un grapat de polítiques que compten amb el meu respecte, però no és la meua intenció ser benvolent ni pedagògic. Ja hem fet una mica tard. Tanque parèntesi.

En el panorama polític actual hi ha, però, una política que protagonitza tots els meus malsons amb el seu discurs ple de grogor, de ressentiment i de cara dura. Parle, com no podia ser d'una altra forma, de la fastigosa, histriònica i vividora Rosa Díez, recolzada a parts iguals per la caverna espanyola i per l'esquerra oficialista del grup Prisa.

Així, esta política que no ha fet una altra cosa que ocupar càrrecs públics durant tota la seua puta vida, pretén vendre'ns un producte com si fóra nou quan en realitat fa una olor a naftalina que tira de tos. I d'això se'n diu estafar.

Esta paia cultiva i alimenta, sense rastre de mirament, l'animadversió mesetària contra tot allò que no siga espanyol (en el pitjor sentit de la paraula) i ho maquilla amb una base de suposat progressisme alhora que recolza els moviments espanyolistes contra el català a les Illes i contra el gallec a Galícia.

En la última entrevista que li he vist concedir afirmava, davant les acusacions d'una periodista, que ni ella ni el seu partit estan en contra de les llengües espanyoles no castellanes, sinó que defensen el dret de tothom a triar la llengua cooficial per adreçar-se a l'Administraïció o per escolaritzar els seus fills, independentment de quina siga la llengua elegida.

Imagine, doncs, que la Díez estarà en estos moments preparant el seu recolzament a Escola Valenciana davant la injustícia que suposa que vora cent mil alumnes no puguen estudiar en valencià tot i haver-ho sol·licitat perquè la Conilleria d'Educació no oferta les places. 
 

Rosa, t'esperem a València amb els braços oberts.

Què us suggereix la imatge? Segona part