El format de 59 segundos em sembla el més interessant del gènere, ja que atorga menys d'un minut als periodistes i als convidats per expressar la seua opinió, de forma que la masturbació i l'autocomplacència dialèctica, tan comunes i tan esteses entre uns i els altres, resulta impossible.
Així, el programa d'anit va decidir, després d'una entrevista a Pepiño Blanco en la qual demostrà capacitat i desimboltura (i no, no és cap ironia: ho dic de veritat), tractar la iniciativa catalana per prohibir les corregudes de bous al Principat.
Ningú se sorprendrà si dic que sóc un ferm detractor (a pesar del meu amic Andreu) de la tauromàquia, a la quan no reconec ni valor artístic, ni estètic, ni tradicional i crec que, fins i tot si els tinguera, no és obstacle per considerar-la una aberració incompatible amb el progrés i la civilització.
Malauradament, els responsables del programa van triar els inefables freaks Fernando Sánchez Dragó i Pilar Rahola per polemitzar sobre el tema, de forma que fou impossible escoltar durant tot el debat ni un sol argument amb un mínim de trellat i, conseqüentment, la única conclusió que l'espectador va obtindre és que tant Rahola com Dragó mereixerien una mort publica.
I millor si és a Tordesillas.
6 comentaris:
Preciossa la plaça de bous de Les Arenes. Jo també tinc una foto al mig d'eixe bosc.
I una llàstima que no t'agraden, que li anem a fer, en la plaça. Al plat va a ser que sí. Les paraules de Francis Wolff no estan malament per fer-se entendre. Encara que ja sé que no tots malauradament són capaços.
I sort la meua. No vaig parar a La Primera per vore 59 segundos i escoltar a dos de les persones que més deteste, si es que sóc capaç de detestar a algú.
ai, xixi, no era la meua intenció polemitzar amb tu, i menys amb arguments com ara que menjar vedella és incompatible amb estar en contra de les corregudes (o que li treu pes a la meua posició), perquè seria com dir que tindre un gos i passejar-lo nugat és incompatible amb estar en contra de les rinyes de gossos, o que tindre un periquito a una gàbia és incompatible amb estar en contra del parany.
els bous no em semblen el principal problema que ha de resoldre la humanitat, però si estarem d'acord en què 'la festa' es considera un espectacle públic i que els governs poden regular-lo, com qualsevol altra manifestació de millor o pitjor gust.
anem, doncs, a deixar que el Parlament es pronuncie...
i tot indica que no tornaràs a vore a josé tomás a barcelona, però ja anirà a las ventas, non ti preoccupare.
Poletmitzar no --acabáramos!--, només una evidència. No és ningun argument. Per això, les paraules de Wolff molt millor.
Com regular no entenc la prohibició pel simple fet de la mort d'un animal. Moren tantes coses...
Sento no tenir la capacitat vostre d'argumentació però...
Vaig intentar entendre "la festa taurina". Vaig anar a primera fila d'un cartell amb José Tomas i altres famosos.
Prometo que amb mentalitat oberta i al costat d'un expert que m'anava explicant de que anava.
Tots els toros van venir a ser assassinats davant meu,...buf! un dels toreros va necessitar clavar-li varies vegades per matar-lo...
ho sento per molta nomenclatura en els noms dels moviments i molt ole! ole! no vaig compartir el justificar la mort d'aquells tres toros convertida en espectacle.
Offtopic
Acabe de vore açò (http://buscaquithapegataldia.blogspot.com/2009/05/arriba-las-manos.html) en es notícies de tele5. És trist, però m'ha fet molta gràcia.
roger, jo també he anat a una correguda i em provocà ajco.
carles, gràcies per la info. no ho he vist, però una amiga m'ha telefonat per comentar-m'ho. mufuerte. ;)
Publica un comentari a l'entrada