Arribar a un acord

Els advocats, almenys els honestos, dient que en qüestions de família sempre és millor arribar a un acord que vore's les cares a un judici. Però això, com tantes altres coses que diem els advocats, és fals, i la pràctica demostra que diàriament s'arriba a acords nefastos per a les parts, que no fan una altra cosa que arrossegar i enquistar la crisi que afectava la parella. Un mal acord, en el millor dels casos, només beneficia una part, i en la majoria d'ocasions, però, perjudica totes dues.

Això és justament el que passà amb el compromís (sic) electoral que van signar Esquerra Unida (EU) i Bloc per a les darreres eleccions autonòmiques: ni tots se'l creien, ni tots apostaven per ell de veritat i fins i tot hi hagué qui demostrà que és incapaç de tolerar i respectar els companys i la diversitat d'opinions. Talment com un matrimoni.

I l'experiment acabà com acabà, sobretot per a EU: amb una escissió de la seua militància i una fuga de càrrecs, amb el grup parlamentari partit per la meitat, sense representació a les ciutats de València i Alacant i sense diputat a Madrid en les eleccions generals, per no parlar de la pèrdua de rellevància social i el pas a la invisibilitat política, i en estos moments simulant una refundació (no se sap ben bé amb qui o què) a la desesperada.

Una sort completament diferent han tingut els altres integrants d'aquell compromís (de nou: sic): el Bloc ha situat dos diputats a les Corts, disparant la popularitat de Morera i demostrant que els nacionalistes no són només una opció municipal i Iniciativa, malgrat comptar només amb dos anys de vida, ha fet de Mireia Mollà i, sobretot, de Mònica Oltra, dos referents per al valencianisme i l'esquerra.

Era obvi, per tant, que estos dos grups, que han funcionat a la perfecció a les Corts i que han esdevingut durant esta boja legislatura el principal malson del desgovern de Camps i dels seus còmplices (perdó: dels seus companys d'aventures) ratificaren un nou acord electoral per concórrer als comicis de 2011.

I és que, per una volta, el trellat i l'instint de supervivència han fet acte en la política valenciana, i davant la demostrada inutilitat dels socialistes valencians, Bloc i Iniciativa configuren una vertadera i seriosa alternativa a la mediocritat política que ens envolta i a la qual ens tenen acostumats els grans partits.

Ara només cal, com podeu imaginar, esperar a que em donen el càrrec públic que em correspon, perquè jo crec que me l'estic guanyant.