Tot i que esta setmana pasqüera tinc més feina de la que voldria, ahir vaig poder escapar-me un parell d'hores del despatx per fer-me un café amb el meu amic A, que ha tornat a casa per passar uns dies des de Barcelona, on malviu i maltreballa des de fa anys.
No ens havíem vist des de feia mesos, de forma que vam fer un tomb pel centre per posar-nos al dia i, després d'haver comentat i xafardejat les últimes novetats personals de cadascú, em vaig adonar que mentre A em contava els últims affaires que havien tingut per escenari el seu llit, jo no podia deixar de parlar de la relació que mantinc amb el meu xic.
- Ja porteu molt de temps, no? -em preguntà A.
- Doncs... vora nou mesos -vaig contestar amb un somriure idiota a la cara.
I A, que em coneix des de fa molt de temps, em preguntà:
- I no trobes a faltar... ja saps què vull dir.
- El sexe ocasional? La veritat és que no: he arribat a gaudir de la complicitat sexual d'una forma tan exagerada que en cas de tindre sexe ocasional seria molt estrany: em passaria la nit abraçat a ell i li demanaria que es quedara a dormir i de matí, li faria el desdejuni.
- Redéu!
- Benvolgut: això és el que passa quan tens novio!
2 comentaris:
comencem a ser una miqueta empalagossos, no creus? el teu xic mola i molt però el R. de sempre hui li haguera pegat un meneo a Matas que l'hagués deixat tremolant...
Ferranet
Ferranet,
Et sembla poc tot el que ha dit el jutge?
Estic esperant que arribe el dimecres, que és quan venç el termini per pagar els tres millonets d'ebros de la fiança.
Publica un comentari a l'entrada