Sóc d'aquella mena de persones que, no sé si per un sentiment d'indulgència o simplement per portar la contrària, acostume a defensar aquells que són objecte de crítica constant i generalitzada, independentment de si compten (o no) amb la meua simpatia o si estic d'acord (o no) amb les crítiques que se'ls fa.
Així, per exemple, sóc capaç de considerar estúpides i ignorants les declaracions que féu Willy Toledo en relació al castrisme cubà i, tot seguit, passar a considerar-les tolerables quan la caverna es llança al coll del pèssim actor; o de renegar de la sisena temporada de Lost per avorrida però davant les crítiques més o menys fonamentades d'alguns seguidors de la sèrie passar a afirmar que la última és la millor temporada de la sèrie; o de defensar l'actitud d'un amic davant la censura generalitzada de la resta de colla i, un cop convençuts, ser jo qui qüestione allò que ha dit o ha fet l'amic al qual un moment abans defensava.
Es tracta, per descomptat, d'una mostra del meu caràcter voluble i de la debilitat de les meues conviccions i, també, d'una tendència veritablement malaltissa a polemitzar sobre qualsevol tema.
No m'ha passat, en canvi, amb dos temes d'actualitat que em tenen realment captivat i que afecten, en primer lloc, a l'allau mundial de casos de pederàstia, d'abusos i d'encobriments per part d'un gran nombre de bisbes, cardenals, capellans i altres homes de déu que ha motivat que el tir al bisbe siga l'entreteniment preferit dels mitjans de comunicació que no depenen directament del poder eclesiàstic i que porta setmanes omplint pàgines als diaris i hores a la televisió.
Tampoc tinc la necessitat de rebatre els arguments d'aquells que critiquen els darrers esdeveniments que tenen per protagonistes alguns dels ecs!ministres d'Aznar: si l'altre dia a Mayor Oreja se li calfava la boca en afirmar que el Govern i ETA són aliats, hui a l'ecs!ministre i ecs!president balear li han tornat a calfar l'orella a la porta dels jutjats de Palma al crit de corrupte i lladre.
Però si no vull provar a desenvolupar arguments en defensa de la jerarquia catòlica en relació als casos de pederàstia i de les polèmiques dels ecs!ministres d'Aznar no és perquè no siga possible defensar-los, ja que, de fet, hi ha qui ho fa amb uns i amb els altres, sinó perquè certa condescendència s'ha apoderat del meu estat d'ànim i, tot i que la idea buscar arguments per fer-ho és temptadora, sóc conscient que en l'actualitat ser bisbe o ecs!ministre d'Aznar ja suposa prou tortura i crec que, per esta vegada, em quedaré callat i assistiré amb un somriure tort a la boca al desenllaç d'estes sucoses històries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada