Donat que l'actual graella televisiva és tan penosa que seure davant la televisió en acabar de sopar pot provocar una indigestió o un atac de ràbia que obligue l'espectador a llançar el televisor per la finestra (o a fotre'l dins del forn a 280 graus), ja fa setmanes que he creat la meua pròpia programació, fent-la coincidir amb les emissions de les sèries americanes (del Nord) que més m'agraden.
Així, si el diumenge és el dia d'emissió de la meravellosa Breaking Bad als EUA, dilluns a mitja vesprada ja tinc disponible el nou episodi, descarregat il·legalment i en alta definició. De la mateixa forma, la nit de dimecres la passe amb Lost, la de dijous amb Modern Family i la vesprada de divendres en companyia de la boja The Office, que és a punt de liquidar la sisena temporada.
La meu nit favorita és, sens dubte, la del dimarts, ja que la passe en companyia femenina: amb Edie Falco a Nurse Jackie i amb la més-estupenda-cada-dia-que-passa Toni Collette a United States of Tara (UST).
Algú sense massa idea gosaria a qualificar Nurse Jackie com una mena de House en versió femenina, ja que la nostra protagonista, infermera de professió, es fot (via oral o nasal, perquè Jackie no sol posar inconvenient) qualsevol droga que tinga a mà i, com resulta fàcil pressuposar, un hospital és el lloc ideal per trobar qualsevol tipus d'estupefaent, però, a banda del fet que en Nurse Jackie els pacients sí que moren, la principal diferència entre Jackie i House és que la primera és bona i que el tractament que es dóna dels metges no és tan laudatori com a la segona i que es resumeix amb una frase de la pròpia Jackie en el primer capítol: “els metges no curen, només diagnostiquen”.
Si la companyia de Jackie s'agraeix, la de Toni Collette en UST hauria de poder pagar-se: la nostra protagonista pateix un desordre mental que li fa prendre diferents personalitats segons la situació en què es trobe: pot ser la jove i descarada T, una dona sorgida directament dels anys 50 com Alice o el camioner misogin Buck, i tot sense deixar el propi cos i, el més important, interactuant en tot moment amb la una de les famílies més disfuncionals (i alhora divertides) que la televisió americana podia retratar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada