Recordant Sant Jordi

Ara fa un any em trobava de camí a Barcelona per celebrar Sant Jordi a la parada que l'editorial (ir)responsable de la publicació de Busca qui t'ha pegat munta tots els anys al passeig de Gràcia. Recorde que estava nerviós i que no podia deixar de preguntar-me si sabia ben bé què cony estava fent, perquè una cosa és escriure els deliris i traumes personals a un bloc i una altra de ben diferent vore'ls negre sobre blanc amb una coberta acolorida i en venda al públic.

Durant tot el procés de publicació de Busca qui t'ha pegat no em podia treure del cap si estava fent el que més em convenia i si pagava la pena exposar d'una forma tan exhibicionista allò que havia començat com un diari secret i totalment públic al mateix temps.

Este dubte el vaig tindre al cap no només durant la meua estrena a la parada de LaBreu per Sant Jordi, sinó també durant la presentació de l'invent que tingué lloc, primer, a Barcelona i, mesos després, a València, en tots dos casos envoltats d'amics.

Un any després, i donat que no sóc una persona amb tendència a la reflexió assossegada sinó que em deixe portar per una sensata i pragmàtica política de fets consumats, no estic en condicions d'obtindre massa conseqüències, tret d'una que em sembla fonamental: sí que ha pagat la pena.

Enguany, per culpa de la feina (en concret, per un cas originat durant una baralla produïda a un casal faller i que acabà amb dos membres de la junta directiva a l'hospital) no em podré deixar caure per eixa ciutat que tantes alegries (i matins de ressaca) m'ha regalat graciosament, però al passeig de Gràcia, 15 podreu trobar els editors de Busca qui t'ha pegat, de forma que si algú tenia la necessitat imperiosa i irrefrenable d'agredir-me o insultar-me, ho podrà fer directament amb ells. I també podrà fer-se amb un exemplar del llibre, per descomptat.

Ara sí, feliç Sant Jordi!