Biquini o burka?

 

Una de les gràcies de les xarxes socials és que permeten explotar i gaudir de l'enginy alié. Així, a Facebook és possible trobar pàgines de grups als quals et pots sumar i que o bé es dediquen a cultivar les fílies i fòbies particulars o bé a fer un acudit amb més o menys gràcia sobre un fet puntual de l'actualitat. Així, són creacions meues els grups La culpa es de los padres, que las visten como Rosa Díez, amb la intenció de fer escarni dels estilismes impossibles de la política espanyola més tramposa i també el grup Ricky Winky, que vaig crear quan Ricky Martin isqué de l'armari, barrejant el seu nom amb el del teletubbie més gai.

Però també hi ha d'enginyosos de veritat, com l'irreverent Cuando María engañó a José debería haber inventado una excusa más creíble, el que reprodueix un hipotètic diàleg de discoteca -Tengo novio. -¿Nos acabamos de conocer y ya me cuentas tus problemas? o els magnífics Ahora mismo me pillas en un momento complicado de mi vida, Tienes que comprender que iba muy ciego o En realidad no te estaba escuchando.

Però, com en qualsevol altre camp, és possible trobar grups infantils, nyonyos i estúpids ad nauseam i també, el més perillós, grups que reprodueixen discursos que freguen la xenofòbia o la intolerància o, senzillament, arguments tramposos i mentiders. Eixe és justament el cas d'un grup que vaig trobar no recorde com i que porta per títol Si tú puedes usar burka en mi país, ¿puedo usar yo bikini en el tuyo?

Es podria entendre, fent un apriorisme benpensant, que el creador d'este grup és un llibertari i feminista recalcitrant que no suporta que la dona siga menyspreada ni ací ni allà per part dels integristes religiosos, però una segona (i més detinguda) lectura del nom del grup obliga el lector a preguntar-se on és el problema, si en el fet que a un país on no se respecten els drets humans no deixen que una turista porte biquini o en el fet que una religió que, com totes les altres, menysprea la dona, ho faça també a estats on se suposa que sí es respecten els drets fonamentals. O, d'una altra forma més senzilla: què passa amb les dones que porten burka al seu país?

Efectivament, el grup no qüestiona què passa amb el burka, en general, sinó solament què passa amb el burka que les dones musulmanes, espanyoles o no, utilitzen a la Confederació Ibèrica de Nacions, però no amb els milions de dones que el porten a Mauritània, Qatar o Indonèsia. Igualment, la pròpia formulació de la pregunta, amb un directe i acusador ús de la segona persona del singular (tú, que usas el burka en mi país) posa en el punt de mira justament les que haurien de considerar-se víctimes de l'integrisme religiós, perquè si una cosa és indiscutible és que les que pateixen, ací i allà, són les que porten el burka i no les que no poden posar-se un biquini.