dimarts, 14 de desembre de 2010

Idil·li confirmat

 
Dijous, nou i mitja de la nit i sona el mòbil.

- Martí, sóc jo. Perdona per l'hora. Estaves sopant?
- Hola, Conxa. Que va: dispara.
- Has parlat amb Dani? T'ha dit alguna cosa?
- No, no he parlat amb ell des de fa dies. Què passa?
- Mira, Martí, açò és un desastre. Dani està enganyant-me... amb una amiga meua!
- Però què m'estàs contant?

(...)

- La meua vida és una puta merda, i tu saps com de xicotet és este poble, que tot se sap...
- Això és cert...
- Ho estic passant fatal, no t'ho pots ni imaginar... I ara què faig?
- No tinc ni idea, la veritat. Imagine que no prendre decisions en calent...
- I una merda, Martí. I una merda! Jo el mate, jo me'l carregue.

(...)

- No sé què dir-te, la veritat.
- No espere que em digues res, només volia contar-t'ho.
- I et sents millor?
- No, això tampoc.

(...)

- Vols que parle amb ell per si és possible solucionar-ho?
- Ni de conya. Ja m'apanyaré. Tu, de moment, no digues res.
- Però no pots posar-me al mig d'esta forma... de veritat que no vols que parle amb ell?
- De veritat que no. Açò, Martí, t'ho conte a nivell personal.
- I em sembla molt bé i t'ho agraïsc, però és que no pots perdre de vista que no només sóc el teu advocat, sinó també el de Dani, que encara és el teu marit.
- I això què té a vore amb açò?
- Molt, Conxa, té molt a vore: és ell el que està pagant la meua minuta.

De vegades m'agradaria no encertar tan a sovint.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

I mira que ens agrada a la gent això del malviure. Coi que el deixi d'una punyetera vegada i ja està! Serà per Danis al món!

Theresia Kalogeropoulos ha dit...

Uff...quina situació més delicada...

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails