diumenge, 26 de desembre de 2010

Trending topics nadalencs absolutament prescindibles (IV): La ingenuïtat


 
Esta última setmana de l'any tots els mitjans de comunicació aprofitaran per fer el resum d'allò que consideren el més destacable que el 2010 ens ha ofert i la gran majoria ens diran que les filtracions de Wikileaks, la crisi econòmica com a nou estat general de les coses, els retalls socials i el desconcert i la incapacitat dels principals governs del món per fer front als nous reptes seran parada obligada de tots estos especials informatius.

A la Confederació Ibèrica de Nacions caldrà afegir la fi dels governs d'esquerres a Catalunya, les xifres d'atur, els moviments abertzales a Euskadi, les enquestes que situen Rajoy a la Moncloa i la catatonia crònica que afecta el Govern espanyol al complet.

Òbric parèntesi. Amb este panorama no és d'estranyar, per tant, que El País Semanal considere que 'La imagen del año' siga la celebració per part d'Iniesta del gol de la final del Mundial de futbol a Sud-àfrica. Tanque parèntesi.

Al meu cas, trobe més profitós fer un resum d'allò que ha deixat alguna empremta al meu cor o als meus llençols, amb la intenció -encara que siga- d'aprendre alguna cosa i de provar a no repetir els mateixos errors any rere any.

Reòbric parèntesi. La ingenuïtat, doncs, és un altre trending topic nadalenc difícil de treure's del damunt. Tanque parèntesi.

Així doncs, vaig passar la primera meitat de l'any immers a la relació sentimental en la qual més energies i esperances he dipositat fins el moment i també en la qual més involucrat a tots els nivells m'hi he trobat. És lògic, per tant, que el final que tingué m'esmicolara el cor i l'ànima més que qualsevol altra i que tants mesos després alguna imatge fugaç encara travesse de tant en tant el meu pensament. Això sí, cada cop amb menys intensitat i molt més diluïda. Coses del temps, imagine.

Tot just mentre s'apagava aquella relació obria el llibre d'una... com dir-ho? Aventura? Escapada? Excursió? ... deixem-ho en experiència per capítols (un, dos i tres) amb epíleg inclòs amb qui em vaig entestar a considerar un xic complexe i fràgil en excés que al remat no resultà ser-ho tant i que, sense saber-ho, em va proporcionar una taula de salvació anímica a l'estil romàntic de La radeau de la Méduse de Géricault.

Vençut l'estiu, els últims mesos de 2010, en canvi, i descartada la idea de ser Martí per recuperar la idiotasincràsia més rasoiriana (fenomen que també es coneix com 'deixar de ser persona per esdevindre un personatge') m'han portat al desgavell i al desordre sentimental i sexual, proporcionant-me cites, encontres i polvos plens d'inefabilitat.

I amb un Cap d'Any barceloní a l'horitzó més immediat només se m'ocorre brindar per tots ells. Per tots vosaltres. Amb els vius i amb els morts.


Con vivos, con muertos, con vivos-muertos
brindando juntos por un año más, un año menos
que dolerse de esta herida y de esta luz.



Imatges de Fandi.es

2 comentaris:

Clidice ha dit...

doncs vindrem, ai, no, brindem sorry ;)

la vida té vida pròpia ha dit...

Bon any, senyor Rasoir, jo també brindo per vostè i per totes les entrades del seu bloc, que m'han fet més amè i alegre aquest 2010.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails