A propòsit de l'ultimàtum del TSJC al Govern català per fer del castellà llengua vehicular a l'ensenyament, algunes ments il·luminades ens diuen que no passa res perquè un pare vulga que el seu fill estudie només en castellà a un territori que compta amb dues llengües oficials, i que no costa gens fer una escola per a tres famílies que no volen que els seus fills siguen escolaritzats en català i, per extensió, que no passa res si garantim eixa possibilitat als pares de tots els centres educatius.
Així, el discurs espanyolista en relació a les altres llengües de l'Estat es disfressa de llibertari quan en realitat és tot just el contrari ja que la “llibertat dels pares a triar en quina llengua s'eduquen els seus fills a l'escola” no existeix, de la mateixa manera que no existeix la 'llibertat del pares a triar si els seus fills aprenen o no a resoldre equacions de segon grau”.
El sistema educatiu d'un territori amb una pluralitat de llengües ha de garantir que tots els estudiants siguen capaços de dominar totes les llengües oficials en acabar els seus estudis i per aconseguir eixe propòsit el sistema pot primar una llengua sobre l'altra si una de les dos juga en inferioritat de condicions.
A la Confederació Ibèrica de Nacions existeixen diferents models lingüístics a l'educació, i uns funcionen millor que els altres, però tots continuen garantint que milers d'estudiants acaben els seus estudis sense tindre un coneixement suficient d'una de les dos llengües oficials. Però, curiosament, esta llengua mai és el castellà.
Quan un pare es nega a que el seu fill aprenga euskera a Portugalete, gallec a Pontevedra o valencià a Torrent no està exercint la seua llibertat, sinó que està prenent una decisió que contravé el futur i els interessos del seu fill, assegurant-se que no serà capaç de dominar una llengua que necessitarà, per exemple, si vol treballar a l'administració o, senzillament, si vol entendre i parlar amb els seus veïns que sí que el parlen.
Però, clar, potser eixe és l'únic objectiu d'estos pares i d'aquells que els fan d'altaveu.
4 comentaris:
Sí, qué malos son esos padres que prefieren que su hijo aprenda correctamente castellano, inglés o alemán -idiomas que necesitará para salir adelante con la que se nos viene encima, amén de otras disciplinas necesarias-, en lugar de estudiar la paja mental de cuatro nacionalistas con poco cerebro y demasiadas ínfulas de superioridad moral.
En la "Confederación de Naciones Ibéricas" (me ha durado la risa media hora) no hay trabajo ni para los ingenieros. Y el funcionariado no puede englobar a toda la población. Fuera de ese entorno, tu amado valencià o català 2.0, no sirve para nada. O al menos, no merece el protagonismo formativo que se le está dando desde hace tiempo.
Vosotros seguid así. Creando parados. Eso sí, valencianoparlantes, que molan más.
Fotre, com s'ha ficat l'Anònim!
Martí, Trobe que la teua argumentació és una mica fal·laç (ara no me'n recorde si és "fal·laç" o "falaç", merda de ela geminada!) però encara no he dinat i així no es pot raonar correctament. Ja parlem després.
:)
Quan algú defineix una llengua com "la paja mental de cuatro nacionalistas con poco cerebro y demasiadas ínfulas de superioridad moral" és perquè té una sinapsi defectuosa.
Fes marxa, no?
Párrega, quan et semble bé t'alces de la migdiada i acabes ;)
En qualsevol cas la voluntat d'aquestes famílies és únicament política i, evidentment, antidemocràtica. Voler guanyar al jutjat el que no es guanya a les urnes, pel cap baix, no sembla massa democràtic.
La mare d'uns nois que han estat escolaritzats en una cooperativa totalment catalana i que, en eixir-ne als setze anys, dominen perfectament català, castellà i anglès, i es defensen en francès i coneixen les beceroles de l'alemany (per cert, són de ciències). Ho dic per si pot quedar cap dubte. Ah! i no era una escola elitista, que és de poble i amb preus força assequibles.
Publica un comentari a l'entrada