El triomf de l'antipolítica (I)

Dos de les forces polítiques que han experimentat un considerable augment de la seua representació estes Eleccions Generalíssimes han estat el PP i UPyD. Els primers han guanyat mig milió de vots i en l'assignació d'escons s'han vist afavorits de forma molt evident per sistema vigent.

Dos exemples: a Cantàbria els conservadors s'han emportat quatre dels cinc escons en joc (el 80%, doncs) amb només el 52,2% dels vots vàlids. A Múrcia, que repartia deu escons, el PP ha arrasat amb el 64,27% dels vots, però ha guanyat huit escons (novament, el 80%).

Esta situació no ha estat, ni de lluny, a costa dels socialistes, que a Cantàbria han tingut un 25,18% dels vots i a Múrcia un 20,95% i, per tant, han guanyat els escons que els pertocaven, sinó de terceres forces: a Cantàbria el partit de l'ecs!president Revilla s'ha quedat sense escó amb un 12,54% (!) dels vots i a Múrcia ni UPyD, amb un 6,26%, ni IU, amb un 5,69%, han aconseguit representació al Congrés.

I així fins arribar als 30 diputats que el PP ha guanyat per sobrerepresentació: amb el 44,62% dels vots vàlids li correspondrien 156 diputats i no els 186 que ocuparan a les butaques del Congrés.

Efectivament, amics, estes són les maldats del sistema d'Hondt.

Així, si a Rajoy li ha beneficiat el sistema electoral (i no haver piulat res de trellat en un mes), amb UPyD ha estat tot el contrari: els seus resultats són excel·lents, amb més d'un milió de vots, però només han obtingut cinc escons: quatre per Madrid, amb un 10,29% dels vots, i un cingué per València, amb un 5,92% i vora 85.000 vots a tota la província. Amb un sistema més proporcional, o amb el mateix sistema però amb correccions per evitar estos despropòsits, UPyD haguera aconseguit més de 15 diputats.

Efectivament, amics, estes són les bondats del sistema d'Hondt.

Independentment de l'aritmètica electoral, que és tan entretinguda com inútil, em resulta cridaner l'èxit que ha tingut la formació UPyD a moltes províncies i a València en concret, ja que la sucursal valenciana d'HorroRosa Díez estava encapçalada per algú tan alié a la política com Toni Cantó.

Demà més.