No és cap secret
que no professe cap mena de respecte per Mariano Rajoy, encara que he
de reconéixer que l'únic sentiment positiu que alguna vegada m'ha
suggerit la seua persona és la condescendència.
Òbric parèntesi.
I dic sentiment positiu com si sentir llàstima per algú
poguera arribar a considerar-se una cosa bona. Tanque parèntesi.
Il fidanzato
ha estat una de les persones més interessants que he conegut en els
últims anys i vaig considerar que encara que potser no poguérem
mantindre una relació (per moltes raons, però sobretot perquè
manteníem plantejaments vitals molt allunyats) això no havia de
significar necessàriament que havíem de perdre'ns de vista per a
sempre.
Ahir
a la sauna seca de l'spa
vaig coincidir amb un xic lleugerament més jove que jo. Hi va entrar
només un minut darrere meu, i abans de seure va girar un rellotge de
sorra que hi havia enganxat a la paret i al qual jo mai havia prestat
atenció.
Així, dimecres
van vindre al despatx una parella a signar un conveni de divorci i en
este cas en concret la primera pista me la donà ella, que havia
vingut la setmana anterior en companyia de sa mare per fer-me
l'explicació següent per justificar el divorci: “Jo el
vull, clar que el vull... però ja no estic enamorada”.
Però de
l'elefant, o almenys del mot “elefant”, no només s'aprofiten els
ullals, ja que també tenim l'elefantiasi, una malaltia
provocada per la filària i que en els casos més crònics provoca
una inflamació exagerada de les extremitats, de forma que les cames
semblen les d'un proboscidi (del llatí proboscis, -ĭdis,
'trompa').
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada