Crema

Hauríem de començar per una qüestió bàsica: el PP no és qui ha cremat els nostres boscos. Clar que no. Sí que és, en canvi, el responsable d'haver retallat els fons i les polítiques de prevenció any rere any i d'haver, fins i tot, destinat part d'estos diners a la visita de Ratzinger a València en 2010.

No han estat capaços d'oferir dades en cinc dies i hem hagut de recórrer a la NASA (!) per informar-nos de la superfície del País que se'ns cremava mentre Fabra i Castellano passejaven amb unes camises blanques impol·lutes davant la indiferència del Govern central, que ha tardat cinc dies a enviar un parell de ministres i confirmar que, efectivament, hem perdut 50.000 hectàrees.

El menyspreu del Govern espanyol per l'executiu valencià és la conseqüència d'anys de corrupció i de polítiques destrellatades i la por de Rajoy a veure's esguitat pels escàndols i les causes judicials de la secció regional valenciana del PP és la que fa que preferisca fugir a vore un partit de futbol o a una reunió a Sevilla a vindre a València, perquè l'objectiu és no traure el morro per ací, no siga que li'l toquen. I, les coses com siguen, però si Rajoy no ve, el focus d'atenció es desplaça i els incendis passen a un segon plànol.

No han sabut previndre i no han sabut gestionar la tragèdia i poden provar a amagar-ho com vulguen, però els cels apocalíptics i les pluges de cendra que estem patint a tot el País des de dijous els delaten, ens omplin els ulls de llàgrimes i el cor de desassossec.

El Govern valencià no és, com deia, qui ha encetat els focs que encara cremen el País, però les seues polítiques són com el vent de Ponent o les temperatures altes: condicions adverses per a extingir-los.