Love. Robert Indiana. A la seu del Bank of America.
A Nova York es
paga amb dòlars
Sembla una
obvietat i, efectivament, ho és, però cal canviar euros per dòlars
abans de viatjar a EUA perquè no podràs pagar-ho tot amb targeta i
perquè allà és complicat trobar cases de canvi. És cert que no
les buscàvem, perquè portàvem dòlars de casa, però en 7 dies
només n'hem vista una a Times Square, la qual tampoc no oferia un
canvi gens generós.
Un altre tema són
les famoses propines: la gent que ha estat a Nova York et diu que has
de calcular un percentatge i sumar-lo al compte total, però la
realitat és molt més senzilla: a molts llocs la propina ja ve
inclosa al compte (n'he vist fins i tot del 20%) i a molts altres el
cambrer només et preguntarà si t'ha de portar el canvi o amb el que
has pagat està bé.
A banda d'això,
s'ha de tindre en compte que en molts llocs el preu que apareix
marcat als productes no és el final, perquè no inclou les
taxes/impostos al consum. Compte, doncs.
A USA tenen uns
endolls especials
De la mateixa
forma que no gasten el sistema mètric decimal, els americans no
gasten els mateixos endolls que els europeus. Així, cal fer-se amb
un adaptador per poder carregar el mòbil o afaitar-se amb la
maquineta elèctrica. Però, sobretot, per poder carregar el mòbil.
Es poden trobar
sense massa problemes a les botigues de records, però atenció al
preu: en una ens van demanar 20 dòlars per cadascun i en la tenda
del costat només vam pagar 3 dòlars amb noranta-nou centaus.
Porteu tabac de
casa
Consell per als
fumadors: porteu tabac de sobra. El preu a Nova York d'un paquet de
Marlboro passa dels 12 dòlars i la gent encara té la barra de
demanar-te'n pel carrer. No és d'estranyar, per tant, que fume menys
gent de la que podries pensar.
Four trees. Dubuffet. Als peus del Chase Manhattan Bank.
Aprofiteu el
wifi
Un europeu normal
pot sobreviure a Nova York sense haver de pagar per tindre connexió
a Internet. El més normal és que l'hotel oferisca wifi (recordeu
que es pronuncia guai-fai i no güi-fi) i també és fàcil trobar
línies públiques a qualsevol lloc: els Starbucks tenen les línies
obertes (i hi ha un Starbucks a cada carrer) i la contrassenya per al
wifi dels Pret a manger és “cilantro”.
De la mateixa
forma, la majoria dels parcs (també Central Park) ofereixen línies
públiques i obertes d'Internet wifi, també algunes estacions de
metro i, curiosament, moltes cabines de telèfon.
A Nova York es
parla anglés
Tot el món que
torna de Nova York t'assegura que està ple de sud-americans i que no
ha hagut de parlar anglés en tot el viatge perquè ha pogut fer-se
entendre en espanyol a tot arreu. La primera part és certa; la
segona, no tant.
És veritat que a
esta ciutat hi ha milions de persones de parla espanyola i que una
gran part treballen al sector terciari, però això no significa que
siguen justament els que t'han d'atendre a un restaurant.
De veritat, la
gent a Nova York parla anglés. Aprofiteu i practiqueu-ne una
miqueta.
Cube. Isamu Noguchi. HSBC Bank.
3 comentaris:
Per anar a València, també has d'aprendre a parlar castellà, sinó, no t'entén ningú.
Bon viatge.
Alguna cosa a saber de la sexualitat neoyorkina?? és fàcil lligar al carrer?? millor als bars?? són dels que entren o més bé dels estiradillos que es fan els interessants??
quines fotos més xul.les....continue llegint....
Publica un comentari a l'entrada