—
Ací què posa?
La
iaia es lleva les ulleres i s'apropa el paperet a la cara:
—
Rosquilletas.
—
No posa rosquilletas,
però és igual. Què posa després?
La
iaia torna a apropar-se el paperet.
—
Medio pollo.
—
Sí, però medio pollo
què?
—
No ho sé.
—
Com que no ho sap?
—
Ho he escrit este matí i ara
no me'n recorde.
—
Loyo?
—
No.
—
Layo?
—
No.
La
iaia se'm queda mirant.
—
Largo! Posa medio
pollo largo!
Ara
sóc jo qui es queda mirant la iaia.
—
Iaia, no hi ha pollastres
largos. Són tots iguals.
—
Ja sé que els fan tots
iguals. Largo vol dir que em dugues mig pollastre a lo
llarg.
Tela.
* * *
5 comentaris:
I que és el primer?
"2 bienes" serien "2 pans de viena", que és com ens referim a determinats llocs a la barra de pa.
Açò és un exercici de paleografia.
Jo ho he entés tot excepte l'última línia. Gran la iaia.
I tant Josep. La uela ha fet 92 anys.
Raül, l'última cosa de la llista és foet. En cristià, FUET.
Publica un comentari a l'entrada