Cada volta que
veig o escolte declaracions de Serafín Castellano em vénen al cap
indefectiblement tres idees: el pentinat que porta, el pèssim nivell
de valencià que gasta i la seua afició al parany.
Respecte al primer
punt poca cosa es pot dir; respecte al segon, en canvi, sí que
podríem fer alguna consideració, perquè no sé fins a quin punt és
admissible que una persona que empalma conselleries des del
1999 tinga el mateix nivell de valencià que un llaurador analfabet
del segle XIX.
Òbric parèntesi.
En realitat, el nivell de valencià de Castellano encara és pitjor,
perquè un llaurador analfabet del segle XIX sabria com gastar els pronoms. Tanque parèntesi.
En relació al
parany, la figura de Castellano sempre ha estat lligada a la defensa
d'esta tècnica de cacera gens selectiva que consisteix a disposar
trampes enviscades perquè els pardalets s'apeguen i resulte més
fàcil agarrar-los.
Este mètode de
caça, si es pot considerar així al fet de seure mentre s'espera que
un ocell s'apegue al visc, està estesa sobretot a les zones rurals
de Castelló (perdó per la reiteració) i a algunes comarques de
València i ha fet falta que la Unió Europea la declare il·legal
per no ser selectiva perquè el PP valencià l'haja situat durant
massa temps al centre del debat polític autòcton.
Potser per esta
afició de Castellano a embrutar-se les mans de visc i ploma, en 2012
Fabra el nomenà secretari general del partit i conseller de
Governació i ara ja porta unes setmanes dedicat a estendre la
imperiosa necessitat que té el País Valencià de reformar l'Estatut
per procedir a la rebaixa del nombre de diputats de les Corts, una de
les genials idees (juntament a la de canviar els festius a dilluns)
amb les quals Alberto Fabra pretén que el País Valencià supere la
crisi (o fallida) econòmica.
Òbric un altre
parèntesi. En este sentit sembla que Castellano ha pres el relleu del diputadíssim Rafael Maluenda. Tanque un altre parèntesi.
La setmana
passada, durant una conferència, Castellano tornà a insistir en la
necessitat de la reforma i donà més detalls de la proposta: donat
que la reforma de l'Estatut requereix un referèndum, el PP proposa fer-lo coincidir amb les eleccions europees de l'any que ve. La
notícia va córrer, lògicament, i hi hagué qui s'afanyà a fer
càlculs i a dir la seua.
Jo, sincerament,
crec que la cosa no donarà per a molt més. Vull dir, el PP tornarà
a insistir sobre el tema, però ni la proposta ni el referèndum
arribaran a materialitzar-se perquè l'oposició no entrarà al joc
i, també, perquè des de Madrid no vorien amb bons ulls estes
jugades boges i perilloses de la sucursal valenciana però, sobretot,
perquè el PPCV podria acabar perdent la consulta.
Hem arribat a un
punt en el qual els valencians ja no ens empassem més visc popular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada