El compte de la iaia

 

— Si passes pel Cònsum em portaràs una llepolia?

— Una llepolia? Iaia, que no és una xiqueta, eh? Per cert, sap quants anys té?

— Vora cent.

— Vora cent? Això són... noranta-nou?

— No, menos.

— Noranta-huit?

— Menos.

— Noranta-set?

— Menos.

(...)

— Noranta-tres?

— Menos.

— Noranta-dos?

— Menos.

— Com que menos? Iaia, té noranta-dos anys.

— Bé, si tu ho dius.

— No és que ho diga jo, iaia. Anem a vore, si nasqué l'any 21 ara n'ha fet... però, atenga, és que no porta el compte?

— No.

— Per què?

— Mira, fill, qui vulga plets que porte el compte.

Estes frases de la iaia són les que em fan callar.

— I ara, fes cas a la iaia, i vés al Cònsum i porta'm una llepolia. Ah, i que tinga bona cosa de xocolate.