Fa unes setmanes que festege
amb un xic. Dintre de les possibilitats que em deixa el meu horari (i
el seu) quedem prou sovint, tenim bon sexe i passem l'estona junts.
És un xic jove (té
vint-i-tres o vint-i-quatre anys), és atractiu, no massa complicat i
bé, de moment, estic entretingut. I la veritat és que tampoc demane
molt més.
Ja fa uns dies, però, que s'ha
convertit en un ploramiques que no deixa de queixar-se per qualsevol
cosa, i això sí que em posa nerviós. Tot va començar després
d'haver passat tota la vesprada al llit. Sembla que quan va arribar a
casa es va posar a pensar en no sé quina cosa i em telefonà per
preguntar-me perquè no el besava tant com ell a mi.
—
¿No eres muy de besar, verdad?
—
¿Qué?
—
Te lo digo porque me he dado
cuenta de que yo te beso más que tú a mí.
Vaig estar temptat de contestar
que potser jo era menys bavós que ell, però vaig decidir posar-me
de perfil.
—
Sí, a lo mejor no soy tan
de besar como tú.
—
Pues eso es porque no te gusto,
porque cuando te gusta alguien no te cansas de besarle.
—
Ya. ¿Y esa gente qué hace?
¿Deja su trabajo y su vida sólo para besar o qué?
—
Cuando eres cínico con tu
pareja es porque tampoco te gusta tanto.
—
Basta. Basta ya.
El tema del besos bavosos és
només un exemple, perquè des d'aleshores la llista de queixes no ha
fet més que créixer: que si parlem poc per whatsapp, que si no li dic que l'estime, que si ens veiem menys del que ell vol, que
si no m'interesse pels seus amics o que si no li pare atenció quan
em parla dels exercicis que fa al gimnàs.
Redéu, en lloc d'un novio crec
que m'he buscat una novia de setze anys.
4 comentaris:
No saps com em sonen totes eixes queixes que enumeres a l'entrada ;)
Jo pensava que la principal avantatge de ser gay era justament evitar tots aquests retrets xD
Fes el favor de buscar-te ja una rabosa platejada i deixa´t de "niñatos".Quants en dus, redeu?
Jo no vull dir res, però si amb poques setmanes esteu així...! Bé, no em facis massa cas perquè no estic gens positiva amb el tema relacions en general, però sempre he pensat que els inicis són el més "bonic" d'una relació, i si no comences amb bon peu, pensar que ja s'arreglarà és pecar d'excés d'optimisme. Apa, esperem que al nen se li passin els enfados! ;)
(Molt de gust!! Vinc del blackblocs d'en Jaume!).
Publica un comentari a l'entrada