El
drama d'estes eleccions per al PSPV no és que continue perdent
suport electoral i que totes les enquestes els donen, almenys, 10
diputats menys a les Corts dels que ja tenen perquè la cosa és més
greu: el veritable drama del socialisme valencià és que, tot i
portar dos dècades sense tocar poder autonòmic, ningú els
considera una alternativa útil al PPCV.
És
dur escoltar com molta gent (sobretot els més joves) equiparen el PP
de Rus, de Camps, de Cotino, de Blasco i de tants altres amb el PSPV
que ara comanda Ximo Puig perquè no és just.
Ara
bé, que no siga just no significa que esta situació que fa que la
percepció general siga que el PSPV és inútil per a garantir un
canvi polític al País Valencià no siga responsabilitat exclusiva
del mateix PSPV.
Independentment
de les causes, la gran pregunta és saber si el PSPV pot, d'alguna
forma, canviar la tendència que el porta a la irrellevància
política i a la desaparició física de les institucions, amb la
ciutat de València com a paradigma d'imminent massacre electoral.
Personalment
crec que no, que el PSPV es troba en un punt de no retorn, que ja no
està en les seues mans fer res per recuperar el vol (i els vots) i
que de forma irremeiable assistirem a l'extinció del socialisme
valencià.
El
dubte és saber com de llarg pensen fer-ho.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada