De menut la iaia m'enviava a
comprar anguiles per a l'allipebre de la Nit de Nadal. L'anguilero
agafava les anguiles, una a una, de la pica, els tallava el cap, les
desbudellava amb la punta del ganivet i, per a acabar, les partia en
quatre trossos abans de fotre-les en una bossa de plàstic. I així,
jo tornava a casa amb la bossa de les anses, bruta de sang i amb els
trossos de les anguiles encara menejant-se a l'interior.
Doncs bé, eixes anguiles ja
mortes però que es creuen vives podria resumir la situació actual
del PSPV.
Òbric parèntesi. M'he
esforçat, però no he trobat un símil millor. Tanque parèntesi.
El 24M els socialistes
valencians van aconseguir els-pitjors-resultats-de-la-seua-història,
una frase que de tant de gastar-la ja no significa res: amb 23
diputats i un 20% dels vots, han perdut 10 escons i un 7% respecte al
2011, any en el qual ja en van perdre uns altres 5 respecte al 2007.
Esta davallada contínua és
comú a tot Espanya i elecció rere elecció (és igual que siguen
municipals, generals, europees o d'una comunitat de veïns) els
socialistes perden suport de forma indefectible. I el que és pitjor:
sembla que no hi ha res capaç de fer canviar esta tendència.
No obstant això, la ressaca
dels pactes post24M ha donat als socialistes un respir: gràcies a
les coalicions amb la (nova) esquerra, el PSPV ha aconseguit més
quota de poder de la que podia imaginar, entre elles la presidència
de la Generalitat.
Faria molt malament el PSPV (i
el PSOE en general) en valorar positivament els resultats de les
eleccions perquè hagen aconseguit (només a través dels pactes
postelectorals) salvar alguns mobles: el procés de substitució dels
socialistes com a força hegemònica de l'esquerra a casa nostra és
imparable.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada