Anit vaig decidir encetar la llarga nit electoral nord-americana oferint un café a un jove que vaig conéixer fa algunes setmanes, però amb el qual encara no havia tingut l’oportunitat de compartir llençols.
- Vols el café tallat? -vaig oferir.
- El que vull es menjar-te tot el...
Vaig estar a punt de deixar caure la cafetera en escoltar l’obscenitat que el meu convidat acabava d’amollar, però em vaig poder refer:
- Fes el favor, L, que eres regidor del PP al teu poble: parla bé.
I és que sembla que la victòria d’Obama, que vaig presenciar en directe des del sofà, anuncia vertaders vents de canvi: hem arribat a un moment en el qual no ens hem de sorprendre quan un regidor conservador no només t’amolla porcades al saló, sinó que és capaç de portar-les a terme en una de les sessions de sexe més indecents que he tingut mai.
- Per cert, tu qui vols que guanye: Obama o McCain? -vaig preguntar aprofitant un moment en el qual el meu convidat es quedà amb la boca lliure.
- A mi em té igual -va contestar, i afegí: i pega’t la volta, que en vull més.
Vents de canvi, sí senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada