He de confessar que tota la polèmica que ha envoltat l’homenatge a la monja Maravillas (sic) m’ha tingut realment captivat.
Des que la setmana passada la Mesa del Congrés aprovara retre un homenatge a la monja en qüestió amb la col·locació d’una placa commemorativa no he deixat de flipar: tot plegat, sembla una broma de mal gust o un episodi esperpèntic protagonitzat per PP Bono, però el rerefons de la historieta cañí té molt més suc del que ens pensem i posa en evidència l’herència franquista i catòlica que gran part de la classe política espanyola arrossega i que
no és capaç de treure’s de sobre.
Finalment, però, sembla que davant la pressió dels grups d’esquerra i del mateix PSOE, la placa en qüestió no serà instal·lada al Congrés dels Diputats, i que la societat s’estalviarà haver de contemplar la cara de gos de la monja Maravillas.
Qui la vulga vore que es compre una estampeta.
Amén.
1 comentari:
A que la monja eixa sembla Zaplana disfressat?
Publica un comentari a l'entrada