Des que la majoria dels meus amics s’ha emparellat quedar amb ells cada cop resulta més difícil: ara, per organitzar un sopar com el de dissabte passat, cal fer-ho amb dues setmanes d’antelació, i tot i això, hi ha gent que no es digna ni a aparéixer.
No estic fent cap retret, ja que sempre he estat partidari que els homes heterosexuals tinguen parella: normalment elles els aporten una mica de trellat i, en general, són bones i correctes influències i com més poder té la dona en una relació, millor resultarà: si ells aprenen a deixar-se portar la seua vida experimentarà millores evidents i immediates.
En canvi, i encara que puga semblar contradictori, considere que la solteria beneficia els gais i les dones heterosexuals, ja que rarament una parella ens atorga estabilitat, sinó tot el contrari: fer-se càrrec d’un home (heterosexual o no) suposa una feinada immensa i és difícil que resulte satisfactori i compense l’esforç que requereix.
Esta tesi, que molts i moltes posareu en dubte, de segur serà refermada, ampliada i secundada per tots els meus ex (o ecs!).
I segur que el nou nóvio que m’he buscat també hi estarà d’acord.
Temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada