Capdesetmana

El cap de setmana ha estat gairebé perfecte: divendres visitava València un afamat dj barceloní i, en companyia de dos amigues, em vaig disposar a assistir a la sessió que estava programada.

La llàstima és que entre la bona companyia i l’excés de vodka no recorde massa coses de la nit, tret d’una conversa que m’ha acompanyat durant la resta del cap de setmana:

- ¿Oye, me parece a mí o este sitio está llena de críos? -vaig preguntar a una de les amigues mentre mirava amb menypreu un xiquet que portava un mocador al cap.

- Sí, y tú eres el más viejo -em va contestar i afegí: anda, vamos a tomar unos chupitos.

- ¿Chupitos? Eso por lo menos me hará parecer más joven...

La nit de dissabte, en canvi, vaig acceptar la invitació per a sopar d’un xic que conec fa algunes setmanes i que em resultava prou interessant per guardar a la recàmera un segon pla alternatiu, ja que els meus amics havien organitzat un sopar i una nit de farra que incloïa alcohol a poalades, substàncies estupefaents d’ínfima qualitat i una sessió de Bounty.

La cita amb el xic es convertí en un malson i, abans de veure’m sorprés a un parany sense escapatòria, vaig decidir fingir un cansament inexistent i fugir escopetat al centre, per a reunir-me amb els amics.

I és que de tant en tant no hi ha res com apostar fort i segur.