Estic convençut que hi ha gent per la qual mereix la pena renunciar a la inauguració d'una tenda de decoració a la qual estàs convidat, a una exposició de fotos i, fins i tot, a un polvo assegurat amb un follamic.Estic convençut que de tant en tant està bé i és correcte arriscar i apostar per la novetat i per la improvisació i acceptar un canvi de plans per conéixer gent nova.
Així, ahir vaig deixar d'anar a la inauguració de la nova tenda d'Habitat al centre, a una expo de fotos amb unes amigues i li vaig haver de dir al meu follamic que ja tenia amb qui omplir el llit.
El problema és que la meua cita d'anit resultà tediosa, infinitament llarga i avorrida i plena de moments estúpidament inefables, sobretot quan la persona que seia davant meu m'agafà la mà i em digué amb aire condescendent:
- Ai, Martí, creo que tienes un gran dolor dentro de ti.
A la qual cosa només vaig poder resoldre:
- I amb esta frase de merda acaba la psicoanàlisi barata... i també esta cita. Me'n vaig a casa.
Quina ràbia.
7 comentaris:
era argentí?
saps que m'encanta llegirte, podries escriure unes cuantes histories i publicarles, segur que tindries molts admiraors. mati
Ai, Mati, quina il·lusió trobar-te per ací.
Moltes gràcies pel comentari tan generós!
Un beset!
hauré de fer-li la competència a ma mare i deixar-te també un comentari :P
disabte no vas aprendre que no deus renunciar a plans perfectes per cites incertes?
un bes guapo
ann
no suporto aquesta mena de gent, si t'agafen la mà encara em quedo més parada. he rebut el mail i buscaré els anys anteriors, que sé que els tinc.
que raru se'm fa escriure't a un bloc!
sí, un dolor molt gran de pensar tot el que havies deixat de fer per estar ahí. Encara resultarà que el tio era bo... xDD
ciber-besets sense dolor
Xixi, com deixes que un qualsevol t'agafe la mà? Arg!
Publica un comentari a l'entrada