A pedrades

Mentre esperava els cinc minuts que segons la iaia li faltaven a l'arròs per coure's, em vaig empassar en dejú, una experiència gens recomanable, la darrera part del debat de Política General entre el Molt ecs!Honorable i el portaveu socialista, Ángel Luna.

Així, el segon dedicà gran part de les intervencions a salvar el seu (pobre) nom, mentre el primer demostrà que viu a un món imaginari: a este país de pandereta i tan allunyat de la realitat que ja només és comparable amb eixe altre gran país que és Corea del Nord i que estos darrers dies ha preparat una esperpèntica successió comunista de pare a fill. O de Kim Jong-un a Kim Jong-il, per posar-hi noms a l'invent.

Tot i que pot resultar molt fàcil fer conya sobre un sistema dinàstic comunista, cal reconéixer a les autoritats nord-coreanes un trellat que hem perdut els valencians, ja que els asiàtics no han triat la primera granera que passava per allí, com sembla que hem fet els valencians a la vista de la imatge histriònica de Camps que el debat de Política General ens oferí ahir, sinó que han hagut de fer una tria selectiva, d'aquella manera, per elegir el nou Estimat Líder entre els fills de Jong-un: després de descartar-ne un per efeminat (!) i l'altre per haver estat detingut a un parc japonés de la Disney amb un passaport fals (!!), el guanyador per fer-se càrrec dels designis d'una de les dictadures més ferotges del món ha estat un jove de vint-i-tants anys educat a Europa.

Al remat, però, igual que els passa als pobres nord-coreans, els polítics ens han portat als valencians a un circ que no hem triat i en el qual el principal partit de l'oposició necessita llançar pedres per assegurar-se un minut de presència als telenotícies i tres paràgrafs als diaris.

Així, és lògic i normal que un discurs articulat i amb propostes de veritat destaque entre tanta misèria intel·lectual.