Durant el dissabte no sé què em costà més de superar: si els efectes destructius de la ressaca posterior a una nit de divendres excessivament llarga i psicotròpica o les declaracions de Camps amb motiu de la diada catalana de l'11 de Setembre, acusant els catalans (així, en general) de voler fer-se amb les falles de València, el torró de Xixona, la xufa d'Alboraia i les fotges de l'Albufera.
Òbric parentesi. Les declaracions de Camps i els articles que l'ABC ha dedicat al tema al llarg del cap de setmana, i encara hui dedica, em fan pensar que no he estat l'únic que s'ha passat de la ratlla. Tanque parèntesi.
Per això, potser, el meu estat d'ànim no era el millor per fer front a una nit de dissabte que tenia tots els elements per resultar més queer del que podia imaginar quan vaig acceptar la proposta d'uns ecs! per sopar amb ell.
- Canvi de plans: he quedat per sopar amb uns maris a Russafa. Estàs convidat, per descomptat.
- És l'advocada? -vaig escoltar que algú preguntava per darrere.
Vaig guardar un silenci despectiu mentre el meu amic confirmava que, en efecte, estava parlant amb l'advocada i vaig amollar:
- Una coseta: no pense passar-me tota la puta nit parlant en femení.
- Tu t'ho perds.
En general, no tinc massa problemes per integrar-me entre desconeguts: un parell de copes i puc xarrar gairebé de qualsevol cosa, però si a l'estat de descomposició li afegim que el meu ecs!, que era l'únic que coneixia de la mitja dotzena de persones que ens aplegàrem a sopar al voltant d'una taula baixa em deixà abandonat en quedar fora de joc després d'haver-se empassat una pilota de marihuana, la situació es complicava per moments.
- Açò no t'ho perdonaré mai, cabró -li vaig retreure a l'orella mentre l'esteníem al llit: no faig una altra cosa que contestar preguntes sobre l'horòscop i alguna cosa relacionada amb el karma que no sé ben bé què vol dir.
- Perdona, carinyet, perdona... jo no volia... -aconseguí pronunciar amb prou feines sense obrir els ulls.
El millor de tot, però, és que m'ho vaig passar prou bé i no sé si serà cosa d'haver compartit la vetllada amb un àries, un cranc, un aquari i un sagitari.
3 comentaris:
per suposadíssim que volem TOT EL PAÍS VALENCIÀ MUAHAHAHAHAHAHA mâe meua mâe meua! que coi els feu fumar als del PP? Potser que te'ls emportes en una d'estes festes tan, mmmm, tan, mmmm ... tan.
;)
els catalans sou males persones i voleu quedar-se amb tot el que és nostre. jo vos donaria a rita, per si la voleu d'alcaldessa de barcelona... ;)
home! entre l'Hereu i la Rita, la Rita de totes totes! és que no hi ha color! (ai mare, un dia d'aquests m'exilio a, a, a ... i jo que sé!) :P
Publica un comentari a l'entrada