Mercadona forma part de la idiotasincràsia dels valencians i és de les poques coses de les quals podem estar mínimament orgullosos, fet que posa en evidència quina classe de país ens ha tocat viure. Les xifres d'esta empresa produeixen vertigen: representa un 12,8% de la quota de mercat a Espanya amb 1.311 establiments, té més de 62.000 empleats fixes (un 67% dels quals són dones), facturà en 2009 més 15.000 milions i obtingué un benefici net de 270 milions d'euros, açò és: cada dia Mercadona guanyà 739.736 euros nets.
L'empresa destaca també pel seu compromís a l'hora de retolar en valencià, pel respecte als drets laborals i socials dels treballadors (concedeix, per exemple, cinc mesos de baixa per maternitat) i ja ha encetat un projecte pilot per eliminar les bosses de plàstic d'una vegada per totes.
A banda d'això, i tot i no fer publicitat, l'empresa està lligada a la vida quotidiana dels clients fins al punt que les caixeres que proven a colar-te un producte a última hora, les marques pròpies com Deliplus, El Bosque Verde, Compy i, sobretot, Hacendado (al qual alguns fins i tot comparen amb els productes Dharma de la sèrie Lost), la cançoneta de la marca, les sigles SPB o el denigrant uniforme dels treballadors formen part de l'imaginari col·lectiu dels clients en general, però sobretot dels valencians.
Per si això no fóra suficient, són molts que els han dipositat els seus anhels i esperances en esta empresa i o bé demanen que comercialitze popper (marca Hacendado, per descomptat), reclamen un supermercat a la seua ciutat, reconeixen que aprofiten per a lligar mentre fan la compra o consideren que la melodia de Mercadona seria un digne representant d'Espanya al festival d'Eurovisió.
Podríem dir, doncs, que hi ha dues classes de valencians: els que compren a Mercadona i els que ho fan a Consum i, tot i que sóc dels segons, he de reconéixer que des de dissabte professe un renovat respecte per la macroempresa del senyor Roig. I no només pel seu caràcter emprenedor, sinó perquè vaig passar la vesprada follant amb un dels seus treballadors.
I jo sempre he sabut reconéixer la relació entre qualitat i preu.
6 comentaris:
Doncs en deus estar molt enamorat ... perquè de valencià damunt l'etiquetatge dels productes no n'hi ha ni el codi de barres! ;)
I a Catalunya, tot en català, sense voler menysprear en cap moment, de Barcelona. El Consum, en canvi etiqueta en valencià ací i al Principat manté el mateix. Que jo conega, és la única empresa que ho fa. Però bé, si el preu era bo... :-p
no sóc del Mercadona eixe, tot i que ja s'ha fet l'amo del meu poble, jo segueixo comprant a Condis i a l'Àrea de Guissona. Això si, puc garantir que si hagués d'extreure les meues relacions ... romàntiques? entre el seu personal, ho tindria ben cru, amb tots els meus respectes. Potser per allà baix us fan algun càsting o ves a saber. ;)
Don Rasoir,
con todo el respeto para los Consumeros, de los cuales formé parte años atrás, en mi opinión Mercadona es una de las grandes empresas de la Comunidad, de España y de Europa, eso sin haber tenido como usted la oportunidad hasta ahora de conocer más de cerca a ninguno de sus empleados.
Mercadona cohesiona, usted ya lo sabe, como Bancaja, la Caixa y el Banco de España.
Xavieret i Andreu, ja he dit que sóc de Consum, que és una cooperativa i retola els seus productes en valencià. Per a follar, no obstant, em val Hacendado.
;)
Sra Clídice, de todo hay en las viñas de Mercadona. I del Caprabo ;)
Sr. Anònim, quin gust retrobar-lo per ací. He començat el meu article dient que Mercadona forma part de la 'idiotasincràsia dels valencians' i ara afegiré: la nova reforma de l'Estatut d'autonomia hauria de passar per les mans del sr. Roig.
Tota la raó, busca qui t'ha pegat, a mi per a follar també em valdria el mercadona, que com diuen els castellans: A falta de pan... hacendado. Era així, no? :-p
Publica un comentari a l'entrada