Cada volta que visite Barcelona necessite un grapat de dies per recuperar-me del cap de setmana, per la qual cosa fa temps que em vaig proposar que només xafaria la ciutat comtal si era amb una bona excusa i amb temps suficient per fer allò que mai hem dóna temps a fer, especialment quedar amb amics que no veig tant com voldria.
Així, en els últims tres mesos m'he deixat caure tres voltes per Barcelona, però amb excuses cada cop més surrealistes: en novembre perquè eren eleccions (!), en cap d'any perquè era, efectivament, cap d'any (!) i este darrer cap de setmana perquè un amic se casa (el mes d'abril!) i la quadrilla volíem celebrar una mena de comiat de solter prou sui generis.
Com era de preveure, no he pogut fer res del que tenia pendent, i durant el cap de setmana només he tingut temps de fer una calçotada a Sant Cugat, de festejar la nit pel Poble Nou i pel Raval,.de passejar i de pegar algun mos pel Born i de far maldat pels carrers del Gòtic.
Total, que m'han quedat tantes coses pendents de fer que hauré de tornar ben prompte.
5 comentaris:
I quedar-te t'ho has plantejat? :)
Quina enveja em fas... jo la trobo molt a faltar, encara que cada dia estigui més venuda a guiris de totes parts del mon.. aiiisss.
"i amb temps suficient per fer allò que mai hem dóna temps a fer"
HHHHHHHHHHHHHem???
Vés-te'n a viure a BCN!
Jo vaig demà!
Gràcies per comentar, xiquets, xiquetes, noiets i noietes!
Però no, no em plantege traslladar-me a Barcelona: i menys ara que governarà CiU: per a això em quede a València.
;)
Publica un comentari a l'entrada