In/correcció

 

 

Fa unes setmanes vaig assistir a un dinar d'aquells multitudinaris, amb taules plegables, tapets de paper i plats de plàstic que amb massa regularitat tenen lloc a l'Horta Sud.

En un moment donat em vaig topar amb l'alcalde amfitrió, del Partit Popular, i vam xarrar una miqueta:

- He de felicitar-te per estes instal·lacions -li vaig dir. Com es nota que alguns encara tenen terme per a urbanitzar...

- Has vist? -em contestà i afegí tot pagat: Tenim un polideportivo de primera.

- Ja ho veig... Això sí, a vore si et rasques la butxaca i poses gespa a eixe camp de futbol, que més que un camp esportiu sembla un camp de creïlles.

- El camp nou sí que té gespa, però eixe que tu dius, el de terra, és el que gasten els morets i els ponipaios.

Se'm va despenjar lleugerament la mandíbula inferior mentre l'alcalde continuava:

- A banda, els acabe de canviar les porteries, així que ja els tinc contents.

He de reconéixer que vaig riure, que em va fer molta gràcia que un alcalde em parlara amb tanta naturalitat, tot i que utilitzara mots que no són correctes políticament.

Però és que ens trobàvem al mig d'un poliesportiu, envoltats del fum de llenya d'un centenar de paelles i bevent vi barat en gots de plàstic, així que qui era jo, o ningú, per negar el dret a la incorrecció política a l'alcalde del poble? Qui era jo per qüestionar l'ús de determinades paraules per part d'un alcalde que no les gastaria en un àmbit mínimament formal i el qual desenvolupa unes polítiques socials i d'integració envejables? Ningú, i per això vaig afegir:

- Tens raó. I, total, segur que al seu país tampoc tenen ni porteries.

L'alcalde em va mirar estranyat i afegí:

- Home, tampoc cal passar-se, eh?

Redéu, no entenc res.