Fa un parell de setmanes, un article d'El País Semanal sobre la infidelitat tingué gran repercussió i es convertí en el més llegit de l'edició digital del diari.
Jo, encara que tenia l'exemplar imprés a casa, vaig passar de llarg perquè, anem a vore, conec de primera mà els tres papers que es poden interpretar en una infidelitat: el de subjecte actiu: he enganyat; el de subjecte passiu: m'han enganyat; i el de complement: he estat l'altre amb el qual han enganyat, i en més d'una ocasió.
Òbric parèntesi. En totes tres situacions, però, el verb és sempre el mateix. Tanque parèntesi.
2 comentaris:
curiós que aquesta entrada no tingui cap comentari...
qui més qui menys no deu voler sentir-s'hi retratat, suposo...
sempre la claves, Martí!
Gràcies Roger. Potser tenen por de fer saltar la llebre :P
Publica un comentari a l'entrada