Un divendres tranquil

 

Divendres dramatitzava amb un amic pels carrers de Russafa una situació que no era gens dramàtica:

- No fa molt, uns xics com tu i com jo haguérem cremat València esta nit, però en lloc d'això, ací estem menjant peix cru i arròs blanc després d'haver assistit a una festa prou lamentable d'una botiga de roba només apta per a persones afectades de daltonisme.

- Home, el pla no està malament per a un divendres tranquil.

- No, clar que no...El que vull dir és que en un passat recent haguérem begut, ens haguérem drogat, haguérem festejat la nit i haguérem acabat follant amb qualsevol tarat que ens haguera contagiat alguna malaltia de transmissió sexual encara pendent d'identificar.

- Saps que d'eixa forma fas que el pla d'un divendres normal no sone tan interessant com creus?

Vaig encendre un altre cigarret mentre el meu amic reprenia:

- A banda, demà jo tinc un dinar familiar i tu has quedat de matí per a arreplegar avals per a Compromís.

- Vols dir que la família i la política són una excusa millor per justificar este divendres tan tranquil?

- El que vull dir...

- Redéu... almenys has tingut el detall de no dir que ens hem fet vells i que ja no podem fer allò que féiem quan érem joves.

Este mes és el meu aniversari, i la veritat és que no ho porte tan malament.