Abans d'estiu vaig assistir a una presentació de Noves glòries a Espanya, de Vicent Flor, i en un moment del debat posterior algú preguntà l'autor si veia possible que en el futur algun partit estiguera temptat de recuperar el blaverisme que representà en el seu moment la desapareguda Unió Valenciana.
Flor va dir, crec
recordar, que el PP seria l'únic que podria fer ús de
l'anticatalanisme en funció de com de mal dades li vingueren les
coses electoralment. Jo, en canvi, em vaig mostrar totalment en
contra d'esta possibilitat.
Pocs mesos després
no només ha quedat en evidència que la meua capacitat d'anàlisi
política és la mateixa que la d'una sabata, sinó que només ha fet
falta una enquesta que no atorga la majoria absoluta al PP perquè
l'executiu de Fabra haja tret la pols a la burrera
anticatalana i amenace amb castigar aquells que fan/fem ús del terme País Valencià.
És cert, ho estan
fent, però pense que en el fons l'estratègia del PP no donarà
resultat perquè potser fins fa relativament poc de temps entre part
de l'electorat valencià tenia certa repercussió apel·lar al
sentiment anticatalanista i assegurar que els nostres veïns de dalt
estaven disposats a furtar-nos la recepta de la paella o de
l'allioli, però hem arribat a un punt en el qual estes sentències
no se les creu ningú. Encara més: fan riure.
Els valencians
estem més viatjats que als anys huitanta, hem llegit més llibres i
molts hem follat a Barcelona i ja sabem que els catalans poden
estafar els consogres amb les despeses de la boda d'un fill, però no
tenen un especial interés en passar de Vinaròs.
Potser hem tardat
una mica més del que calia, però ara ja sabem que els que han
arruïnat i saquejat el país no poden fotre'ns por amb uns lladres
de fora, perquè ja som conscients que els lladres els teníem dins
de casa.
3 comentaris:
Estic d'acord amb la teua opinió però no compartisc els motius:
No crec que els valencians estem més viatjats i siguem més cultes ara que abans (potser si, però ho dubte) i en tot cas això tampoc seria massa motiu per a dubtar de que pogueren sentir-se anticatalanistes.
Crec que el poble valencià va ser anticatalanista perquè les persones en les que confiava abans ho van ser. (realment, pensa que a una persona d'a peu li dona igual si açò és País, Comunidad, Región o Bacora, i crec que tota la reacció anti catalana va ser perquè gent i sectors amb prestigi, per exemple les falles i Lo rat penat, van voler "combatre" l'enemic del nord).
La diferència ara és que, fins i tot una majoria de població podria qüestionar les falles, i és més, crec que si el PP es posa a fer anticatalanisme aconseguirà més catalanisme. Un tweet l'altre dia deia: Nunca he dicho #ésPaísValencià y me suena raro, pero todo sea por joder al PP
Hola Anònim i gràcies per comentar.
Fa temps que dic que haver perdut el respecte a les falles ha ajudat a relaxar el discurs i a vore les coses com són: ni els fallers són els autèntics valencians ni els no-fallers som antivalencians.
Respecte a la política, recorda que els anys de plom blaver van coincidir amb governs socialistes a la Generalitat. El PP el matà i ara estaria temptat de ressucitar-lo.
Exacte. Certs sectors s'entesten encara en presentar el blaverisme com un corrent "polític" lligat a la dreta, i a saber: Broseta pertanyia a l'UCD i Guerra al PSOE... no se m'acuden ara mateix dos rèptils que hagen enverinat més el panorama de què parlem. D'altra banda, els valencians no han estat mai anticatalanistes, i dic no-mai pensant en una finestra temporal més àmplia que la que ens remet a una franja de 30 anys, que vénen a ser pràcticament no-res. L'anticatalanisme al País Valencià és un invent recentíssim.
Publica un comentari a l'entrada