Febril

Este matí m'ha tocat assistir a la declaració més boja que he presenciat fins ara a un jutjat. El contrari, en un estat de desequilibri mental manifest, no ha tingut prou amb assegurar que denunciarà al jutge si no li dóna la raó i que no té un caràcter depressiu, sinó “trist”, perquè també ens ha explicat que ha arribat a un punt en el qual només veu una eixida: comprar-se una pistola per poder defensar-se.

Òbric parèntesi. I que conste que se'l jutjarà per agressió a una menor d'edat. Tanque parèntesi.

Entre la lisèrgica declaració de l'acusat i l'estat febril que arrossegue des de dilluns no tinc massa clar què ha estat real i què han estat al·lucinacions meues, però puc assegurar que en acabar la declaració i mentre el funcionari imprimia les còpies, l'acusat ha afegit:

— He empezado a escribir un libro sobre mi vida. Y voy a hacer una película. Ahora me voy al extranjero a buscar financiación.

El jutge i jo ens hem quedat mirant i he afegit amb un somriure bord:

— ¿Señoría, estamos a tiempo de incluir esto último en la declaración del acusado? Considero que es muy revelador...

El jutge m'ha tornat el somriure bord, s'ha mossegat el llavi i ha amollat:

— No abuse, letrado. ¿O es que cree que no hemos tenido bastante?