Tres mesos

Fa uns mesos va aparéixer al despatx una xica i em contà que havia tingut un accident amb un cotxe mentre circulava en bicicleta. Com a conseqüència del colp va patir un avortament i em va dir que volia demanar una indemnització.

En revisar la informació que hi havia al jutjat vaig comprovar que ho tenia tot en contra: la xica circulava en direcció contrària, portava auriculars en el moment de la col·lisió i, encara que el forense havia certificat que l'avortament era conseqüència de l'accident, la meua clienta havia reconegut que no era conscient que estava embarassada perquè encara no havia tingut la primera falta.

Amb tot açò damunt la taula, este matí al judici he provat a fer un paper digne i, tot i tindre-ho perdut de bestreta, a insistir en una idea: el dany s'havia causat i, almenys d'una part, el responsable era el conductor i, per tant, la companyia asseguradora del vehicle havia d'amollar la pasta.

He notat que la jutgessa em mirava amb condescendència pel paperot que m'ha tocat fer, però això no ha estat res en comparació amb l'argument que ha gastat l'advocat de l'asseguradora per negar-se a reconéixer que el colp havia estat la causa de l'avortament i qüestionar els informes pericials: “Un aborto puede producirse por muchas causas y ya lo dicen las abuelas: hasta el tercer mes de embarazo no se debe hacer público”.

Gràcies a la imbecil·litat del company he pogut eixir amb el cap ben alt.