Fins
ara no he volgut parlar sobre les primàries de Compromís per dos
motius: primer, per salut mental; i després, i bàsicament, perquè
m'he perdut.
A
hores d'ara hem arribat a un punt en el qual no sé quina solució
proposa cada tribu interna de Compromís, però tinc clar que la cosa
és una miqueta més complicada que una hipotètica rivalitat entre
Morera i Oltra per encapçalar la llista autonòmica que tantes
ereccions provoca entre els redactors de la premsa valenciana.
Pensar
que les primàries de Compromís es juguen únicament entre el Bloc i
Inicitiva és de ser terriblement ingenu: la cosa és molt més
complexa, però les cúpules han de tindre clar que la gent que
estarem cridats a participar-hi hem deixat de banda les sigles més
ràpidament del que ho han fet elles, a una banda i a l'altra, i si
algú que pretén ser candidat obvia això, li anirà malament.
El
futur immediat passa per les eleccions europees i ací no hauria
d'haver en principi massa problemes, però hi ha qui sembla decidit a
assegurar-se quotes de poder i virregnats de cara a les autonòmiques
i municipals de 2015. I això, sincerament, no em sembla presentable:
els valencians anem a pams.
Quan
arribe el moment de votar els candidats (i eixe moment arribarà
encara que ara semble molt llunyà o impossible), els militants i els
simpatitzants ho tindrem en compte: deixarem de banda les fílies i
les fòbies i ens dedicarem a premiar aquells que han treballat pel
consens i a castigar aquells que s'han dedicat a posar pals a les
rodes de Compromís i ni els blocs de poder interns ni les quotes de
reserva podran evitar-ho.
Prou
de barraquetes: necessitem trellat i coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada