Ressaca europea

Tales You Lose

Una persona com jo, amb incontinència a l'hora de parlar de qualsevol cosa sense tindre ni puta idea, estaria temptat de fer alguna mena d'anàlisi dels resultats de les europees i de provar a traure conclusions, però no ho faré. En primer lloc, perquè qui en sap ja ho ha fet i, en segon lloc, perquè preferisc criticar aquells que sense saber-ne també ho fan.

Tot el món hauria d'estar d'acord en una primera lectura elemental: el PP i el PSOE s'han hostiat, IU i UPyDance obtenen uns excel·lents resultats, Podemos entra amb moltíssima força, a Catalunya i al País Basc i Navarra ho peten Esquerra i Bildu i, pel que fa al País Valencià (i pel que a mi em toca per les hores de son perdudes) Compromís aconsegueix un eurodiputat, la qual cosa suposa un èxit sense precedents a casa nostra.

Hi ha, però, qui considera que alguna d'eixes afirmacions és qüestionable, com ara que a Compromís no tenim motius per a celebrar res perquè les expectatives eren més altes. I això obliga a preguntar-se: quines expectatives?

Hauríem de començar, en primer lloc, pel punt de referència del qual partíem i que no era, curiosament, les anteriors eleccions europees, sinó les generals de 2011, per dos motius: un, aleshores Compromís encara no existia; i dos, el resultat del Bloc, per triar el del partit majoritari de la coalició, en aquelles eleccions de 2009 fou un ridícul 0,98% (!) dels vots.

Així, per tant, gràcies a una consuetud tàcita dels opinadors, les expectatives electorals de Compromís venien marcades pels resultats de les generals de 2011 i que van situar Joan Baldoví al Congrés dels Diputats per la circumscripció de València. Doncs bé, prova superada: tot i tractar-se d'unes eleccions tan diferents, el resultat de Compromís al País Valencià ha millorat aquells anteriors amb un 7,94% al conjunt del País (davant un 4,8% en les generals de 2011), un 10,07% a la província de València (6,03% en 2011) i un 8,95% a la ciutat de València (5,91% en 2011).

Per tant, eixa lectura que hui podem llegir a tants mitjans i a tantes cròniques que diuen que “Compromís se estanca” no podien estar més equivocades. A no ser, és clar, que algú comptara amb la possibilitat que Compromís, que vull recordar que naix en 2011, es convertiria en la força hegemònica al País Valencià en unes eleccions europees.

I a partir d'esta mena d'anàlisis és on es cau en el despropòsit amb extrapolacions marcianes de les dades europees a àmbits autonòmics o locals, la qual cosa i com a entreteniment per als avorrits pot estar bé, però del qual no es pot obtindre cap conseqüència: unes eleccions locals o autonòmiques venen determinades per uns altres factors que no han tingut quasi pes en estes eleccions. O és que algú creu que, per exemple, la figura de Joan Ribó i la de Rita Barberà no tindran cap efecte en els resultats dels comicis locals a València?

Si la gent continua fent extrapolacions estranyes, no descarte que algú acabe dient que amb els resultats de Loriguilla aplicats a les votacions d'Eurovisió, Conchita no haguera guanyat el certamen.