Esteban Histriònic Pons

Esteban González Pons forma part d’aquella mena de polítics, completament desideologitzats, que viu de la política d’imatge, sense oferir un rerefons i que considera que la participació ciutadana s’aconsegueix amb obrir un perfil al facebook.

Pons pateix allò que podríem batejar com la Síndrome del Polític Valencià a Madrid (SiPoVaM) i que es concreta en considerar que la política estatal és igual que la política al País Valencià, de forma que es pot viure de jocs de paraules i d’ocurrències destrellatades.

Pons, però, no és l’únic que ha patit la SiPoVaM, ja que Zaplana el Conqueridor donà en el seu moment mostres evidents de patir esta síndrome letal, de la mateixa forma que Lerma i tots els paràsits que s’emportà darrere han tardat a acostumar-se a jugar a la política de veritat.

Igualment, el nostre Esteban no ha sabut jugar les poques cartes que tenia i ha quedat en evidència per a qualsevol amb dos dits de front que es tracta d’un autèntic venedor de fum, però amb un somriure esmolat de cocodril i encantado de haberse conocido.

El seu facebook, que recomane que visiteu de forma urgent i imperativa, és un dels símptomes més clars de la SiPoVaM, ja que un dia es pensa que és Rosa Díez i es queixa de la persecució que pateix el castellà allà on ha de conviure amb altres llengües, un altre dia justifica els atacs a la població civil de Palestina perquè Israel té dret a defensar-se o, tal com va passar ahir es declara objector a la sentència del Suprem que estableix que no cap l’objecció de consciència a l’assignatura d’Educació per a la ciutadania.

Jo estic cansat de dir-li que abans d’obrir la boca respire, deixe que l’oxigen li arribe al cap i pense un poc, perquè resulta, per exemple, que el seu partit ha votat a favor, quan no ha estat directament l’impulsor, de les lleis de política lingüística que s’apliquen hui en dia a Catalunya, Illes Balears i Galícia; que l’ONU ha denunciat l’ús desmesurat d’Israel contra la població civil palestina o que ningú, ni tan sols ell, es pot declarar objector davant una sentència del Tribunal Suprem.

Això li passa perquè de vegades Pons oblida que ja no està a València, on pot demanar allò d’agua para todos sense sentir vergonya, acusar els catalans de voler robar la identitat i la recepta secreta de la paella als valencians o posar-se un mocador al cap i pensar que no està fent el ridícul.

Esteban, te lo tengo dicho: ara jugues a la política de veritat.

Imatges de la seua pàgina web. Impagable.