En poques hores Obama prendrà possessió del càrrec de president nord-americà, però la bona notícia és que George W. Bush deixarà la Casa Blanca
La gestió de Bush està considerada per molts analistes com la pitjor que es recorda i l’índex de popularitat i d’acceptació del futur expresident és la més baixa de la història, no només als EUA, sinó també a la resta del món.
Això és així perquè la gestió Bush ha estat una contínua agressió a la legalitat internacional, als Drets Humans, al medi ambient, a les regles de joc i a la justícia social. No és poc, doncs.
El problema, com sempre passa, és que Bush ha deixat tan sota mínims el nivell que ha d’oferir un president que Obama ho tindrà fet: succeir un borratxo analfabet i extremista religiós ha de resultar fàcil per un home que s’ha mostrat, fins el moment, correcte en les formes i tibi en el contingut.
El gran repte d’Obama no serà acabar amb la crisi o solucionar el polvorí de l’Orient Mitjà, ja que sembla que tothom ha dipositat en este pobre home tots els seus anhels: els ecologistes esperen que EUA ratifique els compromisos internacionals en defensa del medi ambient, sobretot pel que fa a canvi climàtic; els defensors dels Drets Humans no només esperen que acabe amb la vergonya de Guantánamo i amb tortura d’Estat, sinó que no signe cap pena de mort; els economistes esperen que la nova administració puga solucionar la crisi financera i que abans que acabe el seu primer mandat l’economia mundial estiga recuperada; els pacifistes esperen una retirada d’Iraq i un canvi de rumb en política militar internacional; els cubans es freguen les mans esperant no només un alçament del segrest econòmic que ofega la població sinó un restabliment de les relacions bilaterals...
La llista, com podreu imaginar, és gairebé infinita ja que una recent enquesta, publicada no recorde en quin diari, afirmava que la majoria dels espanyols esperaven que Obama beneficiara el paper que juga la Confederació Ibèrica de Nacions al món.
Per la meua part, m’acontentaré si Obama és capaç de no bombardejar cap país en estos quatre anys i de tancar Guantánamo demà mateix.
En la política, com en les relacions sentimentals, el secret per evitar la decepció és no dipositar massa confiança en ningú.
1 comentari:
Olé!
Publica un comentari a l'entrada