No em toques la butxaca

Si no fóra per la situació de crisi que viu el País Valencià en gran quantitat d'aspectes -econòmic, social, polític, cultural o, senzillament, de dignitat- la imatge de Camps al volant d'un ferrari i amb Rita de copilot es podria considerar una estampa representativa del nou folklore valencià, el de grans esdeveniments internacionals i el de la política d'aparador.

De fet, si la situació no fóra tan crítica, podríem arribar a fer befa sobre la imatge del Molt ecs!Honorable al seient d'un ferrari i relacionar-la amb les paraules que proferí a Les Corts la setmana passada. Ja sabeu, aquelles que comencen amb allò de “A usted le gustaría coger una camioneta...” i que acaben amb “yo boca abajo en una cuneta”.

Com resulta fàcil imaginar, la temptació de fer alguna conya sobre els ferraris i les cunetes del circuit de Fórmula 1 de Xest és molt gran, per molt de mal gust que puga semblar, però és que Camps ha arribat a tocar-me allò que més m'estime: la butxaca.

I és que el Consell ja ha anunciat que el advocats que traiem temps i energies de l'exercici professional privat per fer guàrdies i dedicar-nos al torn d'ofici, no hem cobrat des del mes de juny i amb tota probabilitat no ho farem fins l'any 2010. De fet, enguany només ens han liquidat els tres primers mesos de l'any i no cobrarem res més perquè la partida pressupostària ja s'ha esgotat.

El més gros de tot, però, és que esta situació no és nova, ja que l'any passat va ocórrer exactament el mateix i enguany el Consell per solucionar-ho no ha fet una altra cosa que rebaixar la partida pressupostària dedicada a pagar els honoraris del advocats del torn d'ofici encara més del que ja l'havia rebaixat l'any passat. No cal tindre un Nobel d'Economia, doncs, per preveure que esta situació tornaria a repetir-se.

Al remat, la normalitat al País Valencià és que no existeixen diners per pagar els serveis públics mentre el nostre President es dedica a passejar obscenament al volant d'un ferrari.

Imatge d'Any Cool, a Flickr