Benidorm

Este cap de setmana l'he passat de comiat de solter a Benidorm.

Òbric parèntesi. Sóc conscient que les paraules 'comiat de solter' i 'Benidorm' per separat ja fan prou por i que juntes només poden provocar un atac de pànic, però continuaré avant. Tanque parèntesi.

La idea de l'amic que es casa era celebrar l'imminent enllaç amb una gran festa i aplegar tots els amics a esta ciutat de la Marina que sembla el plató de Sálvame: és kirsch, intel·lectualment plana, delirant i estrafolària.

Entre els amics del novio podíem distingir dos grups: nosaltres i ells, però el cambrer del restaurant on sopàrem dissabte ho feu amb més gràcia mentre provava a donar-me conversa lleugera:

- ¿Sois todos amigos del novio?

- Sí, pero somos de dos grupos diferentes -vaig contestar.

I el cambrer em mirà de dalt baix amb condescendència, dirigí una mirada als bíceps d'un dels més grans de l'altre grup i sentencià:

- Eso está claro: los que van al gimnasio y los que no.

Un altra anècdota que podria resumir el cap de setmana tingué lloc, curiosament, fa algunes setmanes, quan una nit de festa el novio em presentà un grupet dels seus amics i no sé quina cara vaig posar (o si el meu amic va llegir la por als meus ulls) i volgué deixar clar:

- Tranquil, Martí, que encara que no ho semble els meus amics són legals.

- Jo no dic res, tio, però segur que algun té antecedents penals.... -vaig dir mig en conya.

Però el meu amic no ho entengué així:

- Clar home! Clar que sí, però és que això és una altra història!

A banda de tot això, de tot això, el cap de setmana ha estat divertit, salvatge, etílic i estupefaent perquè estic segur que als apartaments on ens allotjàvem hi havia més droga que a qualsevol fàbrica de la Bayer.

I això sempre ajuda.